El Rol del mestre

Des que era petit, la paraula mestre ha estat present per sort a la meva vida, ja que he pogut gaudir de l’educació que es considerada obligatòria, tot i que hi ha molta gent que desgraciadament no pot gaudir d’aquest servei. Bé doncs, aquest terme segur que, tot i estar present a la vida de tots, no ens aportaria moltes idees ni pensaments. Però això no hauria de ser així. Després de llegir i de reflexionar una estona m’he adonat que pot ser el mestre juntament amb els nostres pares o tutors legals, és una de les persones més importants en les nostres vides. Gràcies a tots els mestres que he tingut al llarg de la meva formació acadèmica, puc escriure aquest text, ja que ells em van ensenyar a escriure. Puc cercar informació i llegir-la, ja que són coses que he aprés amb ells… El que vull dir és que no ens adonem però no seriem res, si un mestre no hagués dedicat temps de la seva vida en ensenyar-nos totes aquestes coses que són molt necessàries per al desenvolupament de la vida i sobretot ara, ja que la societat en la que vivim, sinó tens estudis,tindràs moltes més dificultats per adquirir un lloc de treball.

Autor: Irs08e

Per a mi, estudiar per a poder ser mestre és un orgull, ja que sota el meu punt de vista, és una de les professions més complexes que hi ha en l’actualitat, tot i que no estigui reconeguda d’aquesta forma per la societat. Hem de ser capaços d’arribar a aquesta conclusió, ja que un mestre té a sobre moltes responsabilitats. És l’encarregat de formar a un gran nombre de nens i nenes que en un futur, poden arribar a ser presidents del país si ha fet la seva feina ben feta. Però, si la persona que ens ha d’educar no s’encarrega d’estar al dia i d’intentar utilitzar les eines electròniques per acostumar als nens a  veure-les no tan sols de forma lúdica, sinó també de forma educativa, doncs l’educació que hauran rebut aquests nens haurà estat pobre i insuficient. A més a més el mestre té la càrrega de lluitar per una educació moderna. Ha d’intentar ensenyar amb nous mètodes, perquè si es queda estancat en el model antic, el nens no adquiriran aquest entusiasme per l’aprenentatge. (Lectura sobre la lluita entre diferents mètodes en l’entradade bloc anterior). És per això i per molts motius més que puc dir que ser mestre no és gens fàcil, ja que tens en les teves mans el futur de molta gent i si un no està actualitzat i informat sobre tot el que passa arreu del món doncs no estarem fent bé la nostra feina.

Així doncs, hauríem de pensar molt abans de parlar sobre el rol del professorat, ja que no ens adonem de la importància que té sobre la població. Tan sols de pensar que algun dia puc arribar a ser un mestre com els que vaig tenir durant la meva infància, tot i que amb noves tècniques molt millorades, i ensenyar als meus alumnes com es llegeix o poder tenir l’oportunitat de mostrar elements tradicionals de l’antiga Eivissa com per exemple l’elaboració manual del vi (com s’observa a la fotografia), …, hem posa els pèls de punta, ja que pot ser algun dia aconseguiré dur a terme aquesta professió i espero poder tenir la satisfacció de dir: ho he fet bé!

Educació tradicional VS Educació constructiva

      Des del principi de l’ensenyança el model que s’ha seguit ha estat sempre el mateix. Ens han ensenyat que el responsable de l’ensenyament i el que ho sabia tot era el mestre i, no havíem de dubtar del seu coneixement ja que el que ell deia era el correcte. Bé doncs, així és com ha set durant tota la vida fins fa poc, però gràcies a l’evolució que ha fet el món i també gràcies al descobriment de l’internet i les noves tecnologies, ens hem adonat que la forma d’educar als nens i transmetre’ls informació està desfasada i és poc útil. Per un estudi que es va fer, es descobrí que l’atenció d’un nen dins una classe és d’un màxim d’un quart d’hora. Així doncs arribem a la conclusió que la resta de minuts que dura la classe són d’una total inutilitat ja que el nen no els aprofita i per tant el que el professor està intentant transmetre al nen no serveix de res. Finalment ens adonem que el que falla és la forma d’impartir les classes. Hem de desenvolupar una nova forma d’ensenyar als nens, un model on els nens siguin els autèntics protagonistes, on l’ensenyança estigui dedicada única i exclusivament al desenvolupament cognitiu del nen. Així doncs és com neix l’idea d’ Educació constructiva. En aquest nou model el nen no començarà mai de zero, ja que és un nen amb experiència i amb vivències que el distingiran dels demés companys de classe. Amb el model antic, un nen no podia aportar aquestes vivències a l’escola ja que l’única cosa que interessava era el que el professor deia. El que no sortís per la seva boca o es trobés escrit als llibres era informació irrellevant. El que intent expressar és que gràcies al nou model, el professor no serà el que ensenyi, tan sols serà un guia que conduirà als nens cap a la informació, a més a més, podrà aprendre de les vivències i dels coneixements que cada un dels seus alumnes aportarà. El nou model també desenvolupa la part crítica del nen ja que  per exemple, l’elaboració de feina en grup  farà que sigui un alumne participatiu que aportarà el seu punt de vista sobre les coses fent veure si és l’opció correcta per a ell o no.  També s’intenta que la classe no es redueixi a una sola veu, és a dir, que tan sols parla la persona més llesta de classe ja que segurament el que aquesta dirà sempre estarà bé. A més a més no es duran a terme classes com les d’abans on el que s’havia de fer era escoltar, recordar i repetir per treure bona nota als exàmens. El que s’intentarà amb aquest nou programa és que les classes es duguin a partir de projectes, on es treballà un tema a fons, anant per exemple d’excursió per aprendre què són els cavalls, quines són les seves característiques que el fan únic, que menja… Seran classes molt diferents on s’intentarà aprofundir de manera completa al coneixement, gràcies a l’experiència de poder viure’l.

    Així doncs clarament, el nou sistema educatiu supera a l’antic. Costarà que aquest tingui una total aplicació a les escoles, ja que la comoditat d’impartir les classes com es feia abans és molt més senzill, ja que no t’has de rompre el cap en pensar com has de fer i què has de fer per aconseguir ensenyar als nens coneixements sense la utilització d’un llibre de text. Però tot i la seva complicació ens hem d’adonar que amb aquest sistema crearem nens molt més cultes i moderns, ja que la seva educació haurà estat moderna i lliberal on la seva opinió i els seus coneixements han estat de gran importància.

• Diferència entre els dos mètodes

Finalitats de l'Educació

  Segons l'IEC, l'educació és el fet d'educar, és a dir la transmissió de coneixements i a més a més també és l'acció de rebre unes bones maneres per a poder comportar-se per exemple en un àmbit públic. Amb aquestes definicions el que vull dir és que l'educació pot ser una cosa o una d'altra segons el punt de vista i les ideologies que un contempli per a dur a terme la descripció. Actualment, quan parlem d'educació, acte seguit sorgeix la paraula "competències". Aquest terme s’atribueix al fet d'obtenir uns coneixements que ens ajudin al nostre desenvolupament com a persona durant la nostra vida. Pot ser les competències ens ajudaran molt en el camí de l'educació, ja que per exemple en el meu cas, l'educació que he rebut durant tota la meva vida s'ha basat en la transmissió de coneixements duts a terme pel meu mestre i acte seguit la memorització de tota la informació per al dia del examen, ara bé aquesta memorització, aquest esforç que un fa per al dia del control, no té cap mèrit ja que una estona després d'acabar-lo tota la informació desapareix del teu cap. És a dir, mai podràs aplicar els coneixements a la vida real ja que aquests coneixements no existeixen o són molt bàsics. És per aquest motiu que la finalitat de l'educació hauria de ser a més a més d'ensenyar el temari als nens, també s'hauria d'ensenyar a com utilitzar aquest temari en la vida. Per què quantes vegades no hem escoltat quan un professor comença un tema nou la típica pregunta de: això quin ús té en la vida? A més a més de ser una pregunta que escoltarem durant tota la nostra existència, la resposta sempre serà la mateixa: Doncs no ho sé. El que vull intentar expressar es que si no donem raons al nens per estudiar una cosa, si no els diem quina funcionalitat té aquell temari en la vida, els nens no ho estudiaran amb ganes i per tant a la setmana se'ls haurà oblidat tot el que el mestre amb gran esforç havia ensenyat als nens.

  Un altre dels grans problemes de l'educació és aquesta selecció que es fa distingint en dos grups als estudiants, els bons i els dolents. Aquesta distinció no s'hauria ni de plantejar ja que no hi ha ningú dolent o bo, simplement hi ha gent que el seu gran fort és estudiar i després hi ha gent que són les coses pràctiques el que millor se'ls dóna. És per aquest motiu que mai hem de discriminar a una persona per les seves capacitats (exemple d'educació restrictiva a Andalusia) ja que sempre et pot sorprendre fent alguna cosa que un mateix no sap fer. però desgraciadament els únics que tenen la possibilitat d'aprendre són aquells que destaquen i això no és just, ja que tothom ha de poder gaudir de l'aprenentatge. Així doncs el que estàs fent quan no li dónes l'oportunitat d'estudiar a una persona és llevar-li l'opció de desenvolupar-se com a persona i no gaudir de l’oportunitat de dur a terme els seus projectes. Aleshores li estàs llevant un dret humà.

Així doncs el meu punt de vista sobre la funcionalitat de l’educació és, que ha de ser un instrument que aporti a la gent cultura i uns fonaments base amb els que poder defensar-se durant el dia a dia i no emplenar el cap de la gent amb informació buida sinó; tot i que tingui poca informació, almenys que aquesta sigui útil per a la vida. I finalment, no ha de ser un element restrictiu que privi a la gent d’estudiar.

Fotografia de Flikr
Drets: Alguns drets reservats
Autor: Mitchell Norris
URL: http://www.flickr.com/photos/49484846@N05/6980320402/in/photolist-bCPY4L-bZe5HJ-eRRwC9-dLETAX-dLLsgs-9rjHzK-fYFgCw-dMxdhX-bkFtos-bcLvKt-dLEUna-dLETk2-dLETTa-dLETN6-dLEUqZ-dLEUHz-dLEUzK-dLLtQ7-croA67-eJ8geX-at8BC4-epfUpC-at8BCc-9iYGTz-9VikgU-gkdmC1-91VL7m-gkdn53-8oeQyd-8Uu8gu-8UqZZ8-ego1BZ-egtFT7-97jBG8-egnWTt-fyem2a-fv7fe9-fv7fjs-fv7eYU-fuRWxP-fuRWsH-gjprPs-gjpPG2-gjp4kC-eo8EeZ-gjpPDB-9kpUe3-c5kaqo-c5hdHC-9Ua7Zx-8UWQvj

.