Competències Bàsiques

Ha arribat el dia, per fi parlaré sobre les competències bàsiques. He dedicat tota aquesta setmana a llegir i intentar comprendre a Antoni Zabala. La visió que té sobre com hauria de ser l’educació és impressionant i sobretot, un gran model a seguir. Mai hauria pensat que l’educació tradicional que hem rebut tots nosaltres tingués tants problemes. Encara que, tot s’ha de dir,  hem d’acceptar que l’educació fins ara no ho ha fet tant summament malament. Tan sols s’ha d’actualitzar com fa tot al seu voltant.

Així doncs, definim competències com tots aquells coneixements que, habiliten a una persona defensar-se front una situació complexa durant el seu dia a dia. Per tant amb aquesta definició arribem a moltes conclusions, que aniré desenvolupant a poc a poc.

El primer que hem de destacar és el mètode per ensenyar i  aprendre. Tota la vida ens han ensenyat que el millor que una persona pot fer és, agafar apunts i memoritzar-los per així, poder treure bona nota el dia de l’examen. És a dir, hem d’agafar informació i aprendre-la per després, al cap d’una estona amollar-la. En conclusió, ens han ensenyat a ser maquines que memoritzen i suprimeixen informació tota l’estona. Suposadament tot aquest coneixement que hem de saber per una data, té la seva importància, sinó, per què ens l’ensenyen? Així doncs, per què suprimim aquest coneixement? I així, podríem seguir hores i hores, fent-nos preguntes sobre els mètodes d’aprenentatge. Però gràcies a Zabala, actualment podem definir com ha de ser un aprenentatge i un ensenyament correcte. S’ha d’ensenyar als alumnes de forma que aquests recordin amb facilitat allò que han après. És a dir que per a que ho recordin, hem de fer molt més que exposar des de la nostra taula els coneixements, els hem de fer viure situacions i experiències que els facin interioritzar el coneixement.

Gràcies a aquest punt arribem a la conclusió, que l’educació ha de crear persones competents per afrontar diverses situacions de la vida. Hem de saber utilitzar el coneixement que ens han transmès o que ens han ajudat a adquirir mitjançant un camí guiat pel professor, per combatre aquestes situacions. Per tant, amb l’educació tradicional, això no és possible ja que si sempre eliminem el coneixement, mai ens podrem afrontar a una situació real, perquè no tindrem recursos per afrontar-la.

Tot i que no tenim un estudi previ de com ensenyar les competències, sabem que aquestes han de ser transmeses als nens, perquè clarament, són un factor que afavoreix a grans trets la cultura del nen, però no tan sols això, ja que amb l’ensenyament de les competències, aconseguim que els alumnes aprenguin a cooperar entre ells mateixos, duent a terme per exemple, una activitat en grup. També aprenen el que és la solidaritat, ja que s’ajuden entre ells per dur a terme un treball…

Segur que mai arribarem a ser competents en tot, però el que tinc molt clar és que segurament els nens que rebin aquesta educació, tindran un nivell de cultura molt més ampli que el meu a la seva edat i, no tan sols això, sinó que segurament tindran molts més recursos per afrontar les diverses situacions complexes que les seves vides els aportin. Així doncs, hem de crear caps ben fets i no ben plens d’informació buida.

Autor: EWagner

Si tingués en les meves mans elegir quin model elegir per rebre la meva educació, sense pensar-ho dos cops, elegiria el model que Zabala proposa al seu llibre. Ha de ser una sensació tan satisfactòria anar a classe amb ganes d’aprendre i amb ganes de saber que és el que farem avui. Saber que els esquemes que m’ensenyen em serviran demà per resoldré els meus problemes ha d’aportar molta tranquil·litat. Recordo quan anava a l’escola i el professor ens proposava fer un treball per parelles. Aquella era una de les millors sensacions del món. Poder quedar amb el teu o la teva amiga per fer un treball, passar una estona junts, riure i aprendre al mateix temps! I dic jo, per què no ho fem així sempre? Per què no proposem un mètode que sigui sempre així, una constant diversió on aprendre sigui el millor del món? Bé doncs, aquest plantejament és el que ens proposa Zabala. És sens dubte una de les millors idees que es poden tenir. Fer treballar al nen per projectes, on hagi de cooperar amb els seus alumnes i on les classes es facin per grups, que investiguen i cerquen per la xarxa continguts amb l’ajut del professor que els guia fins al coneixement. Quina meravella. De debò, qui no voldria aprendre així?

Així doncs, concloent, he de dir que m’agrada molt el nou mètode que es s’intenta aplicar per ensenyar. Penso que és una forma d’ajudar al nen a no perdre el sentiment per l’educació, al contrari, l’estimula a aprendre i a investigar cada cop més. Crea nens amb ganes d’aprendre i a més a més, amb ganes de passar-ho bé aprenent. Per què, què hi ha millor que anar a visitar a les vaques al camp per saber què és el que mengen o en quin habitat viuen? Estudiar-ho a un llibre?

Finalment, en aquest video podrem adquirir alguns exemples per establir projectes a l'aula.

Currículum de Primària

Hola a tothom, en aquesta entrada de bloc parlarem sobre el currículum de primària. Què en penseu? Per a mi ha estat una gran millora dintre l’àmbit educatiu. Sincerament, l’educació necessitava un gran canvi i afortunadament, tot i que possiblement encara es pot retocar un poc més, el primer pas ja està fet així que, ara tan sols ens falta continuar endavant.

El currículum va sorgir el 1973 a la redacció de les Primeres Orientacions i Programes, per la necessitat d’imposar un canvi en el mètode tradicional de l’EGB. El que s’instaurà en el currículum fou una divisió per etapes, és a dir, infantil, primària i secundària. A més a més s’utilitzà aquesta divisió per establir el que s’havia de transmetre als alumnes en cada moment. Un altre dels exemples de les noves integracions que impulsà el currículum fou la idea d’establir el mateix nombre d’oportunitats per a tothom, és a dir, s’imposà la igualtat. Finalment un altre exemple i a més a més de gran importància, fou la flexibilitat que es va transmetre als mestres per seguir el currículum de la forma que els fos més còmoda i útil, per tal d’ensenyar millor als nens.

Autor: Sean Dreilinger

Així doncs, podem dir que el currículum ha estat un gran avantatge en l’educació. Bé, almenys aquest és el meu punt de vista. Perquè sens dubte no hi ha res millor que saber que els teus coneixements són interessants per al professor, o que pots treballar conjuntament amb els teus companys, ja que és un nou mètode que ajuda a l’ajut mutu entre alumnes. Però com sempre, les coses bones també en tenen de dolentes. Ara mateix segur que us estareu preguntant que pot tenir de dolent un mètode tan bo i innovador com és el nou currículum, doncs bé, el problema que té és que de vegades per molt que pensem com fer les coses, per molt que ens rompem el cap per fer una bona presentació i que a més a més els agradi als alumnes, deixem temes de costat perquè solen ser de sentit comú, però que en veritat guarden un fons negre, o com en veritat s’anomena, la part oculta del currículum. Així doncs el que intento dir és que aquesta part oculta del currículum, és una cosa que els mestres no fan a propòsit però ho fan. El que transmet aquest fons ocult són per exemple pensaments sexistes o discriminació. Això passa si per exemple expliquem algun fet de la història i parlem sobre el rol de les dones en aquell moment. Si no indiquem correctament que aquest rol afortunadament ha canviat, pot ser els nens entendran que les dones sempre hauran de ser serves dels seus marits, és per això que en hem de fixar molt bé amb el que diem. Un altre exemple seria per exemple, si volem donar gran importància al lloc en el qual vivim. Els nens d’allà s’integraran molt bé al projecte però aquells que vinguin de fora es sentiran exclosos per no pertànyer al mateix lloc. Però bé, si tan sols som capaços de trobar un únic defecte, no hi ha problema.  

Després trobem altres característiques del currículum, que són les quatre fonts. La primera font seria la sociològica, que ens diu el que és realment important, és a dir, el que hem de saber, en cada moment donat de la història. La segona font és l’epistemològica, que ens indica el que és vertaderament important de cada matèria o ciència…, la tercera és la psicològica, que ens explica com funcionen els processos cognitius i finalment, trobem l’última font, que és la pedagògica, que ens ajuda a saber quines són les metodologies més apropiades per a cada moment o situació. És a dir, aquestes quatre fonts són diversos mètodes que ajuden als docents a saber què és el més important que han d’ensenyar i a més a més com ho han d’ensenyar. Gràcies al nou currículum i a la seva forma oberta, l’ensenyança avui en dia és molt més lliure, ja que encara que saps que has de donar tots els continguts del currículum, els pots donar de la forma que a tu més t’agradi i de la forma que afavoreixi el coneixement dels teus alumnes. Ja que no busquem res altre que l’interès i la participació per part dels nostres alumnes. Així doncs en l’educació actual els elements que ha d’incloure són: objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. Podríem dir, que aquest són els cinc pilars base que avui en dia fonamenten la bona educació i que per tant, si en falta un l’educació no serà completa. Finalment podem dir que l’educació, gràcies a l’atribució que va fer la LOGSE (1990) amb la tipologia de continguts, ha obtinguts els objectius claus que s’han d’adquirir durant l’ensenyament. Aquest tres punts clau són: Concepte, procediment i l’actitud. Aquest tres continguts senyalen que un nen/a durant la seva escolarització ha de poder assolir tots els continguts mínims que el currículum ha marcat com necessaris, ha de saber aplicar tots aquests continguts a la vida real i finalment s’ha d’aconseguir una actitud positiva en front de l’educació.

                                                               Autoria Pròpia

Així doncs, després d’aquesta reflexió sobre la importància del currículum, què en penseu? Com ja havia dit abans, per mi ha estat una de les millors reformes educatives que han pogut fer. És una pena que no hagi pogut gaudir d’aquest mètode, però per sort em queda la satisfacció de que almenys podré aplicar-lo als meus alumnes.

Principis Psicopedagògics de l'Aprenentatge Significatiu

       Tan prompte com parlem d’aprenentatge, sorgeixen diverses paraules que roden al seu voltant. Algunes de les paraules poden ser: coneixements, el rol del mestre, classe, amics, cultura…, bé com podeu observar, són un gran nombre les que apareixen, però actualment, si analitzéssim aquesta mateixa paraula, en sortirien de noves com: les competències, coneixements previs… així doncs avui en dia, gràcies a l’avanç que s’han fet amb tots els estudis, podem saber com és el  vertader aprenentatge, i que fer per combatre’l.

      

      Aquí doncs sorgeixen els deu principis psicopedagògics de l’aprenentatge significatiu, que s’exposen al llibre d’Antoni Zabala, 11ideas clave. Cómo aprender y ensenyar competencias. Bé doncs, aquí trobem respostes per poder dur a terme una ensenyança molt més profitosa, tant pels alumnes, com per nosaltres mateixos.

Autoria Pròpia 

      Començant pel primer principi, ens podem adonar que, tan sols pel seu títol hi ha molta correlació amb la teoria de Piaget. El títol d’aquest principi és Els esquemes de coneixement i els coneixements previs. Ho relaciono amb Piaget, ja que en les seves teories exposà que l’educació consisteix en l’equilibri, el desequilibri i finalment el reequilibri. Amb això el que volia dir és que en l’educació, existeix un coneixement previ, que clarament serà diferent en cada alumne. Aquest coneixement previ es veurà influenciat pel que el professor ensenyarà, per tant hi haurà un desequilibri del coneixement anterior, ja que pot ser, el que el nen sabia no era cert. Aleshores, el nen haurà d’acceptar un procés de reequilibri, ja que haurà d’estructurar aquest nou coneixement i ajuntar-lo amb l’antic. En aquest cas el professor té dues coses a fer, una és ensenyar al nen i l’altre motivar-lo per aconseguir que el que està explicant sigui del seu interès i per tant creï una resposta de motivació intrínseca, on el nen investigarà amb els seus mitjans per aprofundir més sobre el tema exposat a classe. Així doncs, aquesta motivació que s’ha d’aportar al nen, la relacionaríem amb el principi número vuit, que s’anomena Actitud favorable, sentit i motivació. Tot i que aquest punt també el podem relacionar amb el principi cinc, que és el de la disposició per a l’aprenentatge. Hi ha relació, ja que per molta motivació i moltes ganes que el professor posi a l’hora d’ensenyar la matèria, si tenim un nen que pel motiu que sigui, està trist, aquest no estarà atent al que tu estàs intentant ensenyar, sinó que estarà pendent d’allò que li causa la tristesa. Així doncs a una classe no tan sols hem de ser els guies dels nostres alumnes, sinó que hem de ser també aquella petita veu que se’ls apropi en els seus pitjors moments per donar-los força per a poder continuar. Aleshores, hem d’aconseguir dominar l’àmbit de la psicologia, ja que hem de poder solucionar tots aquells mals de caps que puguen distreure als nostres alumnes. Per mi, és una de les coses que més m’apassiona, a més a més de tenir la garantia d’ensenyar als meus alumnes a ser competents dia a dia, també els podré dir que sóc al seu costat per a solucionar tots els seus problemes. M’encantaria que els meus alumnes tinguessin prou confiança per mostrar-me tots els seus problemes, per què que hi ha més polit que ajudar a una persona a superar els seus reptes i les seves inseguretats?

    Des del meu punt de vista, si tenim aquest petit domini de la psicologia, podrem aconseguir que els nostres alumnes tinguin un autoconcepte de si mateixos molt positiu, creant en ells una autoestima molt alta i per tant un gran nombre d’expectatives de futur. Aquest seria el principi nou.

  Autor: Sean Dreilinger

     Encara que no he comentat tots els principis, ens podem adonar que la nova forma d’educar i d’ensenyar als nens utilitzant els principis, ajuda molt als nens a superar-se a ells mateixos i a crear persones motivades per aprendre cada dia més i millor. Qui sap, pot ser si nosaltres haguéssim set educats amb aquests deu principis, seríem persones molt més cultes, que els encantaria estar constantment aprenent. Per nosaltres l'aprenentatge seria tan divertit com aprendre a anar en bicicleta. Però no ha estat així i jo crec que és per això, que molta gent acaba deixant els estudis, perquè arriba un moment en el que el seu cap no pot més. No aguanten el model d’apuntar, memoritzar i a l’hora de l’examen, escriure tot el que el professor ha dit, ja que la nostra opinió no conta. Crec que  hauríem de ser tan valents com ells i adonar-nos que així no arribarem mai en lloc. Hem de tenir en compte l’opinió de tots, no pots tallar les ales dels teus alumnes, els has de deixar volar guiant-los cap el que és  més correcte, però sense mai donar-los una única solució.