He canviat?

Pot ser, és molt difícil saber si un mateix ha canviat. Clarament les persones evolucionem al llarg de la nostra vida, anem construint el nostre caràcter i ens definim com persones. Però en canvi els nostres gustos i la nostra forma de veure el món és més estàtica. Clarament sempre podem rebre la influència dels altres i aquesta, pot condicionar la nostra, però normalment sempre ho veurem tot des d’un mateix punt de vista.

Ara per sort puc dir, que des que vaig començar la carrera, quatre mesos desprès ja veig un canvi al meu interior. Vaig decidir estudiar educació primària perquè em fa molta il·lusió poder ensenyar als nens. Però ara veig que hi ha molt més que puc fer com docent. Crec que la visió tradicional que he rebut durant tots els meus anys com estudiant, puc dir que l’he deixat ben a part. I estic molt content de poder dir-ho. Ja no veig al professor com aquella persona que seia davant nosaltres i ens deia les quatre característiques més importants del tema. He evolucionat i m’he adonat que els nens també tenen coneixements, no comencen i mai començaran de zero. Sempre ens poden aportar una nova visió de les coses. Hem d’intentar entendre’ls i respectar totes les seves opinions. El que no hem de fer és seguir com fa uns anys. No podem seguir fent veure que aquell qui té la veritable raó és el mestre. No! Això no pot continuar així. És molt possible que el nostre coneixement, el coneixement dels adults, sigui major que el dels nens, però hem de ser hàbils i adonar-nos que el que podem fer amb aquest ampli conèixement és ajudar als nens a construir el seu a partir dels nostres. No l’hem d’imposar com únic i veritable.

Si els nens veuen una altra opció d’allò que estem explicant, hem de deixar que aquest s’expressi. Si el que diu el nen és erroni, li haurem de fer entendre perquè allò no és com ell diu. Però com he dit, mai hem de donar el nostre coneixement com únic. Això és degut a què les persones ens desactualitzem i per molt que intentem estar sempre al dia, hi pot haver alguna cosa que se’ns escapi de les mans. Així doncs podria dir que la figura del mestre ha canviat totalment per mi. Ara el podria comparar amb les pistes que venen a les revistes, que ens ajuden a resoldre tots aquells trencaclosques. El comparo amb això, perquè més o menys és el que s’intenta que faci ara. Hem d’ajudar i no imposar. Per això, el que fa el professor és deixar pistes que ens condueixen fins al coneixement. Però possiblement, al llarg d’aquest camí cap al saber, hem coincidit amb diverses opinions sobre un mateix tema. Així doncs, nosaltres hem construït el nostre saber  amb les característiques que ens agraden més o que per alguna raó ens ajuden a entendre millor tot allò que passa al nostre entorn.

Així doncs per concloure, puc dir que sí, he canviat. Potser ha estat un dels millors canvis que he fet. Estic molt orgullós, ja que això vol dir que segurament podré aportar als meus alumnes una bona educació, que és el que es mereixen. 

Tot aquest canvi no s'ha fet amb un dia. És fruit de gran temps de reflexió. Reflexions que he dut a terme en les meves publicacions d'aquest blog. He après a utilitzar una gran quantitat de noves eines, que estic segur que m'ajudaran en el meu futur com docent. Bé doncs, la imatge que hi ha aquí baix és un petit resum de totes aquelles eines que utilitzo a diàriament per crear el meu coneixement.

Autoria pròpia

Finalment m'agradaria recordar aquell vídeo que vam fer al principi d'aquest curs. Ja que encara que per molt que la meva visió de l'educació hagi canviat, la il·lusió per ensenyar segueix en mi com el primer dia.

Twitter

Després d'estudiar totes les opcions possibles per millorar l'educació. Després de veure que pot ser l'educació necessita més d'un canvi. Ens posem en contacte amb l'eina Twitter i portem a terme un debat, tant virtual com real. Aquesta activitat va durar una setmana, la primera meitat de la setmana estàvem per exemple a favor de l’escola tradicional i la segona meitat en contra. Finalment, per acabar amb força la setmana, vam fer dos debats, de mitja hora cadascun.

Al principi, pareixia que l’eina era un poc costosa, ja que potser estem més acostumats a altres xarxes socials, com Facebook. També era incomodíssima, ja que mai podies dir tot allò que volies en un “tweet”, ja que hi ha un límit de caràcters. Però a poc a poc t’hi fas a la idea i finalment arriba a ser un vici, estàs constantment consultant el que han respost els teus companys per veure si tu pots rebatre el que han dit. La veritat és que arriba a ser molt emocionant. Pareix que una vegada has començat no pots parar.

Recordo que quan ens van dir que havíem de fer el debat amb Twitter, em va estranyar molt. Mai m’havia agradat Twitter. Trobava que era una eina amb molt poca utilitat, ja que mai sabia que posar o què comentar. Sincerament m’agrada molt més Facebook, potser és perquè ho controlo molt més, ja que fa més temps que l’utilitzo. Però he de dir que actualment he canviat d’opinió, encara que no deixaré d’utilitzar Facebook, pot ser el que faré serà alternar les dues xarxes socials. Una per tenir una connexió més propera amb els meus amics i l’altre per estar informat en tot moment per exemple sobre l’educació.

Autor: Denise Krebs

Sens dubte el que més m’ha agradat d’aquesta setmana utilitzant Twitter ha estat el moment en què jo estava a favor de l’escola tradicional. No m’ha agradat per estar a favor, sinó perquè a partir d’un comentari que vaig fer totalment en contra de la meva opinió personal, es va desencadenar un gran nombre de comentaris. Uns compartien el que deia, altres ho criticaven. Va ser molt divertit. Ara el millor va ser rebatre els comentaris de la meva companya  AidaCorbacho. Es pot dir que hi va haver una mena de “pique” entre els dos. Els dos volíem tenir en tot moment raó, encara que era molt obvi que tota la veritat la tenia l’educació constructiva. Així i tot, vam lluitar fins a l’últim moment per guanyar aquesta petita guerra entre amics.

Aquesta última activitat ha estat molt profitosa. M’ha fet adonar de com he canviat la meva mentalitat des que vaig començar fins ara. Crec que la meva percepció sobre l’educació ha canviat. Mai hauria pensat que hi poden haver tantes formes d’avaluació, o tantes formes d’ensenyar als nens una assignatura sense fer que perdin el seu interès per l’educació. M’ha agradat molt poder lluitar per l’educació. El que no m’ha agradat ha set haver de dir coses que un no pensa, com per exemple la frase que vaig dir en un dels meus “tweets”, que era: El mestre té tota la raó. Actualment, això ja no em passa pel cap, però bé, era un debat per rols així que no hi havia cap altra opció. 

Finalment aquí deixo adjunt un vídeo per saber de forma graciosa què és Twitter i com utilitzar-lo!!