tag:blogger.com,1999:blog-17660442471230671542023-11-16T05:29:24.017-08:00Educació EivissencaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-78761316078801477962014-01-27T14:43:00.002-08:002014-01-28T10:13:02.644-08:00He canviat?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Pot ser, és molt
difícil saber si un mateix ha canviat. Clarament les persones evolucionem al
llarg de la nostra vida, anem construint el nostre caràcter i ens definim com
persones. Però en canvi els nostres gustos i la nostra forma de veure el món és
més estàtica. Clarament sempre podem rebre la influència dels altres i aquesta,
pot condicionar la nostra, però normalment sempre ho veurem tot des d’un mateix
punt de vista. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara per sort puc
dir, que des que vaig començar la carrera, quatre mesos desprès ja veig un
canvi al meu interior. Vaig decidir estudiar educació primària perquè em fa
molta il·lusió poder ensenyar als nens. Però ara veig que hi ha molt més que
puc fer com docent. Crec que la visió tradicional que he rebut durant tots els
meus anys com estudiant, puc dir que l’he deixat ben a part. I estic molt
content de poder dir-ho. Ja no veig al professor com aquella persona que seia
davant nosaltres i ens deia les quatre característiques més importants del
tema. He evolucionat i m’he adonat que els nens també tenen coneixements, no
comencen i mai començaran de zero. Sempre ens poden aportar una nova visió de
les coses. Hem d’intentar entendre’ls i respectar totes les seves opinions. El
que no hem de fer és seguir com fa uns anys. No podem seguir fent veure que
aquell qui té la veritable raó és el mestre. No! Això no pot continuar així. És
molt possible que el nostre coneixement, el coneixement dels adults, sigui
major que el dels nens, però hem de ser hàbils i adonar-nos que el que podem
fer amb aquest ampli conèixement és ajudar als nens a construir el seu a partir
dels nostres. No l’hem d’imposar com únic i veritable. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si els nens veuen
una altra opció d’allò que estem explicant, hem de deixar que aquest s’expressi.
Si el que diu el nen és erroni, li haurem de fer entendre perquè allò no és com
ell diu. Però com he dit, mai hem de donar el nostre coneixement com únic. Això
és degut a què les persones ens desactualitzem i per molt que intentem estar
sempre al dia, hi pot haver alguna cosa que se’ns escapi de les mans. Així
doncs podria dir que la figura del mestre ha canviat totalment per mi. Ara el
podria comparar amb les pistes que venen a les revistes, que ens ajuden a
resoldre tots aquells trencaclosques. El comparo amb això, perquè més o menys
és el que s’intenta que faci ara. Hem d’ajudar i no imposar. Per això, el que
fa el professor és deixar pistes que ens condueixen fins al coneixement. Però
possiblement, al llarg d’aquest camí cap al saber, hem coincidit amb diverses
opinions sobre un mateix tema. Així doncs, nosaltres hem construït el nostre
saber amb les característiques que ens
agraden més o que per alguna raó ens ajuden a entendre millor tot allò que
passa al nostre entorn.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Així doncs per
concloure, puc dir que sí, he canviat. Potser ha estat un dels millors canvis
que he fet. Estic molt orgullós, ja que això vol dir que segurament podré
aportar als meus alumnes una bona educació, que és el que es mereixen. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Tot aquest canvi no s'ha fet amb un dia. És fruit de gran temps de reflexió. Reflexions que he dut a terme en les meves publicacions d'aquest <a href="http://ducacioeivissencajordiserra.blogspot.com.es/" target="_blank">blog</a>. He après a utilitzar una gran quantitat de noves eines, que estic segur que m'ajudaran en el meu futur com docent. Bé doncs, la imatge que hi ha aquí baix és un petit resum de totes aquelles eines que utilitzo a diàriament per crear el meu coneixement.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody></tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjFOvROszttK5UpWLQBAIjcTQh9GIotIXaDelEhAvKgoIDeZaehk3DpZ4XuhcLUu91bUnlwEYexf4unoReDexwrvFMTEmE_n-wE84CQ4BPof_BKf0wmjwJr494Xc1OK7YHFps1eI_WJnI/s1600/IMAG2286_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjFOvROszttK5UpWLQBAIjcTQh9GIotIXaDelEhAvKgoIDeZaehk3DpZ4XuhcLUu91bUnlwEYexf4unoReDexwrvFMTEmE_n-wE84CQ4BPof_BKf0wmjwJr494Xc1OK7YHFps1eI_WJnI/s1600/IMAG2286_1.jpg" height="640" width="433" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autoria pròpia</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Finalment m'agradaria recordar aquell vídeo que vam fer al principi d'aquest curs. Ja que encara que per molt que la meva visió de l'educació hagi canviat, la il·lusió per ensenyar segueix en mi com el primer dia.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/d5N5YdarzFU" width="560"></iframe></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-47420550590245043432014-01-22T11:34:00.003-08:002014-01-22T11:41:26.115-08:00Twitter<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Després d'estudiar totes les opcions possibles per millorar
l'educació. Després de veure que pot ser l'educació necessita més d'un canvi.
Ens posem en contacte amb l'eina Twitter i portem a terme un debat, tant
virtual com real. Aquesta activitat va durar una setmana, la primera meitat de
la setmana estàvem per exemple a favor de l’escola tradicional i la segona
meitat en contra. Finalment, per acabar amb força la setmana, vam fer dos
debats, de mitja hora cadascun.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Al principi, pareixia que l’eina era un poc costosa, ja que
potser estem més acostumats a altres xarxes socials, com Facebook. També era
incomodíssima, ja que mai podies dir tot allò que volies en un “tweet”, ja que
hi ha un límit de caràcters. Però a poc a poc t’hi fas a la idea i finalment
arriba a ser un vici, estàs constantment consultant el que han respost els teus
companys per veure si tu pots rebatre el que han dit. La veritat
és que arriba a ser molt emocionant. Pareix que una vegada has començat no pots
parar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Recordo que quan ens van dir que havíem de fer el debat amb
Twitter, em va estranyar molt. Mai m’havia agradat Twitter. Trobava que era una
eina amb molt poca utilitat, ja que mai sabia que posar o què comentar. Sincerament
m’agrada molt més Facebook, potser és perquè ho controlo molt més, ja que fa més
temps que l’utilitzo. Però he de dir que actualment he canviat d’opinió, encara
que no deixaré d’utilitzar Facebook, pot ser el que faré serà alternar les dues
xarxes socials. Una per tenir una connexió més propera amb els meus amics i l’altre
per estar informat en tot moment per exemple sobre l’educació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="354" mozallowfullscreen="" msallowfullscreen="" oallowfullscreen="" src="https://www.flickr.com/photos/mrsdkrebs/7000374682/player/272d0eb72d" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;">
Autor: <a href="http://www.flickr.com/photos/mrsdkrebs/" target="_blank">Denise Krebs</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Sens dubte el que més m’ha agradat d’aquesta setmana
utilitzant Twitter ha estat el moment en què jo estava a favor de l’escola
tradicional. No m’ha agradat per estar a favor, sinó perquè a partir d’un
comentari que vaig fer totalment en contra de la meva opinió personal, es va
desencadenar un gran nombre de comentaris. Uns compartien el que deia, altres
ho criticaven. Va ser molt divertit. Ara el millor va ser rebatre els
comentaris de la meva companya <a href="http://primercursaida.blogspot.com.es/" target="_blank">AidaCorbacho</a>. Es pot dir que hi va haver una mena de “pique” entre els dos. Els dos
volíem tenir en tot moment raó, encara que era molt obvi que tota la veritat la
tenia l’educació constructiva. Així i tot, vam lluitar fins a l’últim moment
per guanyar aquesta petita guerra entre amics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Aquesta última activitat ha estat molt profitosa. M’ha fet
adonar de com he canviat la meva mentalitat des que vaig començar fins ara. Crec
que la meva percepció sobre l’educació ha canviat. Mai hauria pensat que hi
poden haver tantes formes d’avaluació, o tantes formes d’ensenyar als nens una
assignatura sense fer que perdin el seu interès per l’educació. M’ha agradat
molt poder lluitar per l’educació. El que no m’ha agradat ha set haver de dir
coses que un no pensa, com per exemple la frase que vaig dir en un dels meus “tweets”,
que era: El mestre té tota la raó. Actualment, això ja no em passa pel cap, però
bé, era un debat per rols així que no hi havia cap altra opció. </span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Finalment aquí deixo adjunt un vídeo per saber de forma graciosa què és Twitter i com utilitzar-lo!!</span><br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/deP9GkItMMA" width="459"></iframe>
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-83167415121287230222013-12-02T14:08:00.001-08:002013-12-03T10:12:29.982-08:00Avaluació<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fins
ara, totes les meves entrades han girat en torn a les possibles reformes que
podríem fer a l'educació per millorar-la i per garantir-ne un millor resultat.
Tots es basa en nous mètodes i noves formes d'ensenyar per assegurar una total
connectivitat entre el que s’estudia i el món actual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<object height="360" width="480"><param name="movie" value="https://voicethread.com/book.swf?b=5197970"></param>
<param name="wmode" value="transparent"></param>
<embed src="https://voicethread.com/book.swf?b=5197970" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="480" height="360"></embed></object> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Bé
doncs, el que us vull fer veure en aquesta nova entrada és que, possiblement
l’única errada no siguin els elements que s’ensenyen o la forma en què aquests
s’ensenyen. Possiblement el problema va més enllà. Pot ser si volem comprendre
una educació “nova”, és a dir, actualitzada i que s’adapta a les situacions de
l’actualitat, doncs possiblement en el que ens hem de centrar i en allò en què
hem de focalitzar tota la nostra atenció és en l’avaluació.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tinc
molt clar, que si ara preguntés a la societat el que entenen ells per
avaluació, la resposta per majoria absoluta seria: qualificar a un alumne amb
una nota, normalment del zero al deu, segons els seus coneixements exposats en
una prova escrita, és a dir, un examen. He de dir que el meu punt de vista fins
fa pocs dies era el mateix. Mai hauria pensat que a partir de l’avaluació
podríem canviar-ho tot. Hem d’aconseguir superar aquesta etapa tan tradicional
i hem de començar a treure altres punts de vista sobre aquest procés.
L’avaluació no és tan sols posar notes, amb l’avaluació podem fer molt més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Si
ens adonem que no és necessari avaluar un nen amb una nota, podrem actualitzar
l’educació. Hem d’utilitzar-la per aprendre. Com diu <a href="http://blog.fernandotrujillo.es/evaluar-para-aprender-por-neus-sanmarti/" target="_blank">Neus Sanmartí</a>, el que hem
d’aconseguir amb l’avaluació, no és res altre que aprendre. Suposadament ja hem
passat aquella etapa d’heteroavaluació, és a dir, que t’avalua una persona que
no és la que aprèn, normalment és el professor, i la d’avaluació sumativa, que
això vol dir que l’avaluació es fa al final del coneixement, és a dir, al final
de cada temari, per saber el que han “après” els alumnes. Així doncs, si hem
sabut passar aquesta difícil etapa, ja és hora d’utilitzar nous mètodes per
avaluar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/cambodia4kidsorg/3838140359/" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;" title="Innovation and Evaluation por cambodia4kidsorg, en Flickr"><img alt="Innovation and Evaluation" height="225" src="http://farm3.staticflickr.com/2637/3838140359_dc8b422dd7.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autor: <a href="http://www.flickr.com/photos/cambodia4kidsorg/" target="_blank">C<span style="background-color: #fefefe; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 17px; text-align: left;">ambodia4kidsorg</span></a></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">Principalment
hauríem de començar dialogant amb </span>els nostres alumnes sobre què és el que farem
a classe. Seguidament, hem de saber quins són els seus coneixements previs, els
passarem una rúbrica on s’exposarà allò que farem durant el curs, i per què ho
farem. A més a més per aconseguir la total atenció del nostre alumnat, els
explicarem perquè serveix aquell coneixement específic en la vida. Com podeu
observar, en cap moment he parlat de proves escrites on tot el que aprenguin
s’avaluï mitjançant una nota. Els que es farà és fer activitats durant el curs,
activitats que seran d’autoavaluació i també de coavaluació. Aquests dos
sistemes han demostrat ser de gran utilitat, amb l’autoavaluació, el nen
s’adona dels seus propis errors que ha comès. Després tots aquests errors que
haurà corregit, els hauria d’apuntar per així, poder dur a terme la
coavaluació. Aquí entra en joc un company de classe, que el que pot fer aquest
és dir al seu company quins mètodes o quins trucs pot utilitzar per no tornar a
cometre la mateixa errada. En aquest moment entra el torn del mestre. El que
hauria de fer és valorar si tant l’autoavaluació com la coavaluació han estat
correctes, si això no fos així, aquest els hauria de guiar cap a la solució correcte
i controlar un poc més el seu propi desenvolupament, ja que el que es vol
aconseguir són alumnes autònoms amb capacitats suficients per afrontar el dia a
dia. Així doncs, quina millor forma hi ha per aconseguir això que ser un mateix
qui es corregeix els seus propis errors? </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Des
del meu punt de vista, l’avaluació ha canviat totalment. Mai l’havia vist
d’aquesta forma i he de dir que n’estic content d’haver sofert aquest canvi.
Aquest nou “mètode” per avaluar és molt més coherent. Ara reflexiono i penso
que he estat tota la vida estudiant per aconseguir una bona nota i no per
aprendre. Tota la vida ens han organitzat segons els nostres resultats
acadèmics: els més bons, els normals i els dolents. Segurament tots aquells que
han estat seleccionats com dolents, sabien molt més que la resta i a l’hora
d’aplicar els coneixements a la vida eren molt més <a href="http://educacioeivissencajordiserra.blogspot.com.es/2013/11/competencies-basiques.html" target="_blank">competents</a>, però com a
l’hora de memoritzar no servien doncs els vàrem deixar de part. El que espero
amb moltes ganes és que ens adonem que l’avaluació és un dels elements més
importants per canviar l’educació, i que per molt que busquem noves tècniques,
si no canviem l’avaluació, tot l’esforç estarà perdut. Així que reflexionem i
adonem-nos que ja és hora de deixar a part les notes. El més important és
aprendre i tenir-ne ganes! <o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/KIXoBFaD2gk" width="560"></iframe></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-19049530916669689772013-11-18T14:56:00.001-08:002013-11-21T13:07:02.642-08:00Competències Bàsiques <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ha
arribat el dia, per fi parlaré sobre les <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Competencia_(aprendizaje)" target="_blank">competències bàsiques</a>. He dedicat tota
aquesta setmana a llegir i intentar comprendre a Antoni Zabala. La visió que té
sobre com hauria de ser l’educació és impressionant i sobretot, un gran model a
seguir. Mai hauria pensat que l’educació tradicional que hem rebut tots
nosaltres tingués tants problemes. Encara que, tot s’ha de dir, hem d’acceptar que l’educació fins ara no ho
ha fet tant summament malament. Tan sols s’ha d’actualitzar com fa tot al seu
voltant.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object height="460" width="460"><param value="http://popplet.com/app/Popplet_Alpha.swf?page_id=1449905&em=1" name="movie"></param>
<param value="true" name="allowFullScreen"></param>
<param value="always" name="allowscriptaccess"></param>
<embed src="http://popplet.com/app/Popplet_Alpha.swf?page_id=1449905&em=1" height="460" width="460" allowfullscreen="false" allowscriptaccess="always" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Així
doncs, definim competències com tots aquells coneixements que, habiliten a una
persona defensar-se front una situació complexa durant el seu dia a dia. Per
tant amb aquesta definició arribem a moltes conclusions, que aniré
desenvolupant a poc a poc.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">El
primer que hem de destacar és el mètode per ensenyar i aprendre. Tota la vida ens han ensenyat que el
millor que una persona pot fer és, agafar apunts i memoritzar-los per així,
poder treure bona nota el dia de l’examen. És a dir, hem d’agafar informació i
aprendre-la per després, al cap d’una estona amollar-la. En conclusió, ens han
ensenyat a ser maquines que memoritzen i suprimeixen informació tota l’estona.
Suposadament tot aquest coneixement que hem de saber per una data, té la seva
importància, sinó, per què ens l’ensenyen? Així doncs, per què suprimim aquest
coneixement? I així, podríem seguir hores i hores, fent-nos preguntes sobre els
mètodes d’aprenentatge. Però gràcies a Zabala, actualment podem definir com ha
de ser un aprenentatge i un ensenyament correcte. S’ha d’ensenyar als alumnes
de forma que aquests recordin amb facilitat allò que han après. És a dir que
per a que ho recordin, hem de fer molt més que exposar des de la nostra taula
els coneixements, els hem de fer viure situacions i experiències que els facin
interioritzar el coneixement.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">Gràcies
a aquest punt arribem a la conclusió, que l’educació ha de crear persones competents
per afrontar diverses situacions de la vida. Hem de saber utilitzar el
coneixement que ens han transmès o que ens han ajudat a adquirir mitjançant un
camí guiat pel professor, per combatre aquestes situacions. Per tant, amb <a href="http://educacioeivissencajordiserra.blogspot.com.es/2013/10/educacio-tradicional-vs-educacio.html" target="_blank">l’educació tradicional</a>, això no és possible ja que si sempre eliminem el coneixement, mai
ens podrem afrontar a una situació real, perquè no tindrem recursos per
afrontar-la.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">Tot
i que no tenim un estudi previ de com ensenyar les competències, sabem que
aquestes han de ser transmeses als nens, perquè clarament, són un factor que
afavoreix a grans trets la cultura del nen, però no tan sols això, ja que amb l’ensenyament
de les competències, aconseguim que els alumnes aprenguin a cooperar entre ells
mateixos, duent a terme per exemple, una activitat en grup. També aprenen el
que és la solidaritat, ja que s’ajuden entre ells per dur a terme un treball…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Segur
que mai arribarem a ser competents en tot, però el que tinc molt clar és que
segurament els nens que rebin aquesta educació, tindran un nivell de cultura
molt més ampli que el meu a la seva edat i, no tan sols això, sinó que
segurament tindran molts més recursos per afrontar les diverses situacions
complexes que les seves vides els aportin. Així doncs, hem de crear caps ben
fets i no ben plens d’informació buida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/65258022@N06/6908152748/" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;" title="Students Engaged por EWagner79, en Flickr"><img alt="Students Engaged" height="212" src="http://farm6.staticflickr.com/5338/6908152748_eb28a60868.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autor: <a href="http://www.flickr.com/photos/65258022@N06/" target="_blank">EWagner</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-indent: 35.4pt;">Si
tingués en les meves mans elegir quin model elegir per rebre la meva educació,
sense pensar-ho dos cops, elegiria el model que Zabala proposa al seu llibre. Ha
de ser una sensació tan satisfactòria anar a classe amb ganes d’aprendre i amb
ganes de saber que és el que farem avui. Saber que els esquemes que m’ensenyen
em serviran demà per resoldré els meus problemes ha d’aportar molta
tranquil·litat. Recordo quan anava a l’escola i el professor ens proposava fer
un treball per parelles. Aquella era una de les millors sensacions del món.
Poder quedar amb el teu o la teva amiga per fer un treball, passar una estona
junts, riure i aprendre al mateix temps! I dic jo, per què no ho fem així
sempre? Per què no proposem un mètode que sigui sempre així, una constant
diversió on aprendre sigui el millor del món? Bé doncs, aquest plantejament és
el que ens proposa Zabala. És sens dubte una de les millors idees que es poden
tenir. Fer treballar al nen per projectes, on hagi de cooperar amb els seus
alumnes i on les classes es facin per grups, que investiguen i cerquen per la
xarxa continguts amb l’ajut del professor que els guia fins al coneixement. Quina
meravella. De debò, qui no voldria aprendre així?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">Així
doncs, concloent, he de dir que m’agrada molt el nou mètode que es s’intenta
aplicar per ensenyar. Penso que és una forma d’ajudar al nen a no perdre el
sentiment per l’educació, al contrari, l’estimula a aprendre i a investigar
cada cop més. Crea nens amb ganes d’aprendre i a més a més, amb ganes de
passar-ho bé aprenent. Per què, què hi ha millor que anar a visitar a les vaques
al camp per saber què és el que mengen o en quin habitat viuen? Estudiar-ho a
un llibre?</span><br />
<br />
Finalment, en aquest video podrem adquirir alguns exemples per establir projectes a l'aula.<br />
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/SK1ctqvVFBY" width="420"></iframe></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-26800093958295855232013-11-11T14:46:00.000-08:002013-11-12T04:59:48.653-08:00Currículum de Primària <div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hola
a tothom, en aquesta entrada de bloc parlarem sobre el currículum de primària. Què
en penseu? Per a mi ha estat una gran millora dintre l’àmbit educatiu. Sincerament,
l’educació necessitava un gran canvi i afortunadament, tot i que possiblement
encara es pot retocar un poc més, el primer pas ja està fet així que, ara tan
sols ens falta continuar endavant.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">El
<a href="http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria" target="_blank">currículum</a> va sorgir el 1973 a la redacció de les Primeres Orientacions i
Programes, per la necessitat d’imposar un canvi en el <a href="http://educacioeivissencajordiserra.blogspot.com.es/2013/10/educacio-tradicional-vs-educacio.html" target="_blank">mètode tradicional</a> de l’EGB.
El que s’instaurà en el currículum fou una divisió per etapes, és a dir,
infantil, primària i secundària. A més a més s’utilitzà aquesta divisió per
establir el que s’havia de transmetre als alumnes en cada moment. Un altre dels
exemples de les noves integracions que impulsà el currículum fou la idea d’establir
el mateix nombre d’oportunitats per a tothom, és a dir, s’imposà la igualtat. Finalment
un altre exemple i a més a més de gran importància, fou la flexibilitat que es
va transmetre als mestres per seguir el currículum de la forma que els fos més
còmoda i útil, per tal d’ensenyar millor als nens.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/seandreilinger/3069423809/" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;" title="brothers work as a team to win at mario kart - sequoia ambushes mom while nick races to the finish line - _MG_3340 por sean dreilinger, en Flickr"><img alt="brothers work as a team to win at mario kart - sequoia ambushes mom while nick races to the finish line - _MG_3340" height="213" src="http://farm4.staticflickr.com/3020/3069423809_39afda73a0.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autor:<a href="http://www.flickr.com/photos/seandreilinger/" target="_blank"> Sean Dreilinger</a></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">Així
doncs, podem dir que el currículum ha estat un gran avantatge en l’educació. Bé,
almenys aquest és el meu punt de vista. Perquè sens dubte no hi ha res millor
que saber que els teus coneixements són interessants per al professor, o que
pots treballar conjuntament amb els teus companys, ja que és un nou mètode que
ajuda a l’ajut mutu entre alumnes. Però com sempre, les coses bones també en
tenen de dolentes. Ara mateix segur que us estareu preguntant que pot tenir de
dolent un mètode tan bo i innovador com és el nou currículum, doncs bé, el
problema que té és que de vegades per molt que pensem com fer les coses, per
molt que ens rompem el cap per fer una bona presentació i que a més a més els
agradi als alumnes, deixem temes de costat perquè solen ser de sentit comú, però
que en veritat guarden un fons negre, o com en veritat s’anomena, la part
oculta del currículum. Així doncs el que intento dir és que aquesta part oculta
del currículum, és una cosa que els mestres no fan a propòsit però ho fan. El
que transmet aquest fons ocult són per exemple pensaments sexistes o
discriminació. Això passa si per exemple expliquem algun fet de la història i
parlem sobre el rol de les dones en aquell moment. Si no indiquem correctament
que aquest rol afortunadament ha canviat, pot ser els nens entendran que les
dones sempre hauran de ser serves dels seus marits, és per això que en hem de
fixar molt bé amb el que diem. Un altre exemple seria per exemple, si volem
donar gran importància al lloc en el qual vivim. Els nens d’allà s’integraran
molt bé al projecte però aquells que vinguin de fora es sentiran exclosos per
no pertànyer al mateix lloc. Però bé, si tan sols som capaços de trobar un únic
defecte, no hi ha problema. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">Després
trobem altres característiques del currículum, que són les quatre fonts. La primera
font seria la <i>sociològica, </i>que ens
diu el que és realment important, és a dir, el que hem de saber, en cada moment
donat de la història. La segona font és l’<i>epistemològica</i>,
que ens indica el que és vertaderament important de cada matèria o ciència…, la
tercera és la <i>psicològica, </i>que ens explica
com funcionen els processos cognitius i finalment, trobem l’última font, que és
la <i>pedagògica,</i> que ens ajuda a saber
quines són les metodologies més apropiades per a cada moment o situació. És a
dir, aquestes quatre fonts són diversos mètodes que ajuden als docents a saber
què és el més important que han d’ensenyar i a més a més com ho han d’ensenyar.
Gràcies al nou currículum i a la seva forma oberta, l’ensenyança avui en dia és
molt més lliure, ja que encara que saps que has de donar tots els continguts
del currículum, els pots donar de la forma que a tu més t’agradi i de la forma
que afavoreixi el coneixement dels teus alumnes. Ja que no busquem res altre
que l’interès i la participació per part dels nostres alumnes. Així doncs en l’educació
actual els elements que ha d’incloure són: objectius, competències bàsiques,
continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. Podríem dir, que aquest
són els cinc pilars base que avui en dia fonamenten la bona educació i que per
tant, si en falta un l’educació no serà completa. Finalment podem dir que l’educació,
gràcies a l’atribució que va fer la LOGSE (1990) amb la tipologia de
continguts, ha obtinguts els objectius claus que s’han d’adquirir durant l’ensenyament.
Aquest tres punts clau són: <i>Concepte,
procediment i l’actitud. </i>Aquest tres continguts senyalen que un nen/a
durant la seva escolarització ha de poder assolir tots els continguts mínims
que el currículum ha marcat com necessaris, ha de saber aplicar tots aquests
continguts a la vida real i finalment s’ha d’aconseguir una actitud positiva en
front de l’educació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,28,0" height="267" id="widget_name" width="200"><param name="movie" value="http://vhss-d.oddcast.com/vhss_editors/voki_player.swf?doc=http://vhss-d.oddcast.com/php/vhss_editors/getvoki/chsm=94fcdea39f500a90abf7dc5d868be1a3%26sc=8946477" /><param name="quality" value="high" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="width" value="200" /><param name="height" value="267" /><param name="allowNetworking" value="all"/><param name="wmode" value="transparent" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed height="267" width="200" src="http://vhss-d.oddcast.com/vhss_editors/voki_player.swf?doc=http%3A%2F%2Fvhss-d.oddcast.com%2Fphp%2Fvhss_editors%2Fgetvoki%2Fchsm=94fcdea39f500a90abf7dc5d868be1a3%26sc=8946477" quality="high" allowScriptAccess="always" allowNetworking="all" wmode="transparent" allowFullScreen="true" pluginspage="http://www.adobe.com/shockwave/download/download.cgi?P1_Prod_Version=ShockwaveFlash" type="application/x-shockwave-flash" name="widget_name"></object></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"> Autoria Pròpia</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Així
doncs, després d’aquesta reflexió sobre la importància del currículum, què en
penseu? Com ja havia dit abans, per mi ha estat una de les millors reformes
educatives que han pogut fer. És una pena que no hagi pogut gaudir d’aquest mètode,
però per sort em queda la satisfacció de que almenys podré aplicar-lo als meus
alumnes.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/MhabFwasWWo" width="560"></iframe></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-17118114918800342382013-11-04T14:55:00.000-08:002013-11-06T03:03:39.620-08:00Principis Psicopedagògics de l'Aprenentatge Significatiu <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> Tan prompte com
parlem d’aprenentatge, sorgeixen diverses paraules que roden al seu voltant. Algunes
de les paraules poden ser: coneixements, <a href="http://educacioeivissencajordiserra.blogspot.com.es/2013/10/el-rol-del-mestre.html" target="_blank">el rol del mestre</a>, classe, amics, cultura…,
bé com podeu observar, són un gran nombre les que apareixen, però actualment,
si analitzéssim aquesta mateixa paraula, en sortirien de noves com: les
competències, coneixements previs… així doncs avui en dia, gràcies a l’avanç
que s’han fet amb tots els estudis, podem saber com és el vertader aprenentatge, i que fer per
combatre’l. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/oQlOb63-2HQ" width="560"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> Aquí doncs
sorgeixen els deu principis psicopedagògics de l’aprenentatge significatiu, que
s’exposen al llibre d’Antoni Zabala, <i><a href="http://www.xtec.cat/~ilopez15/materials/competenciesbasiques/comoaprenderyensenarcompetencias.pdf" target="_blank">11ideas clave. Cómo aprender y ensenyar competencias.</a> </i>Bé doncs, aquí trobem
respostes per poder dur a terme una ensenyança molt més profitosa, tant pels
alumnes, com per nosaltres mateixos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg33rk8U9K9MjczchejuuwDfWaxKvC1foACzeNBanwf9a7cJMg7WfIXZrhb0t8qK4dkKwi6-BwHLmujYN3oF1j2oCMT62XyBfeEZ12_1467oBuVXkCtCC7wWAeM52_cIvyvrxGyibSsIq4/s1600/IMAG2056.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg33rk8U9K9MjczchejuuwDfWaxKvC1foACzeNBanwf9a7cJMg7WfIXZrhb0t8qK4dkKwi6-BwHLmujYN3oF1j2oCMT62XyBfeEZ12_1467oBuVXkCtCC7wWAeM52_cIvyvrxGyibSsIq4/s400/IMAG2056.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autoria Pròpia </td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"> Començant pel
primer principi, ens podem adonar que, tan sols pel seu títol hi ha molta
correlació amb la teoria de Piaget. El títol d’aquest principi és <i>Els esquemes de coneixement i els coneixements
previs</i>. Ho relaciono amb Piaget, ja que en les seves teories exposà que
l’educació consisteix en l’equilibri, el desequilibri i finalment el
reequilibri. Amb això el que volia dir és que en l’educació, existeix un
coneixement previ, que clarament serà diferent en cada alumne. Aquest
coneixement previ es veurà influenciat pel que el professor ensenyarà, per tant
hi haurà un desequilibri del coneixement anterior, ja que pot ser, el que el
nen sabia no era cert. Aleshores, el nen haurà d’acceptar un procés de
reequilibri, ja que haurà d’estructurar aquest nou coneixement i ajuntar-lo amb
l’antic. En aquest cas el professor té dues coses a fer, una és ensenyar al nen
i l’altre motivar-lo per aconseguir que el que està explicant sigui del seu
interès i per tant creï una resposta de motivació intrínseca, on el nen
investigarà amb els seus mitjans per aprofundir més sobre el tema exposat a
classe. Així doncs, aquesta motivació que s’ha d’aportar al nen, la
relacionaríem amb el principi número vuit, que s’anomena <i>Actitud favorable, sentit i motivació</i>. Tot i que aquest punt també
el podem relacionar amb el principi cinc, que és el de la disposició per a
l’aprenentatge. Hi ha relació, ja que per molta motivació i moltes ganes que el
professor posi a l’hora d’ensenyar la matèria, si tenim un nen que pel motiu
que sigui, està trist, aquest no estarà atent al que tu estàs intentant ensenyar,
sinó que estarà pendent d’allò que li causa la tristesa. Així doncs a una
classe no tan sols hem de ser els guies dels nostres alumnes, sinó que hem de
ser també aquella petita veu que se’ls apropi en els seus pitjors moments per
donar-los força per a poder continuar. Aleshores, hem d’aconseguir dominar
l’àmbit de la psicologia, ja que hem de poder solucionar tots aquells mals de
caps que puguen distreure als nostres alumnes. Per mi, és una de les coses que
més m’apassiona, a més a més de tenir la garantia d’ensenyar als meus alumnes a
ser competents dia a dia, també els podré dir que sóc al seu costat per a
solucionar tots els seus problemes. M’encantaria que els meus alumnes
tinguessin prou confiança per mostrar-me tots els seus problemes, per què que
hi ha més polit que ajudar a una persona a superar els seus reptes i les seves
inseguretats?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> Des del meu punt de
vista, si tenim aquest petit domini de la psicologia, podrem aconseguir que els
nostres alumnes tinguin un autoconcepte de si mateixos molt positiu, creant en
ells una autoestima molt alta i per tant un gran nombre d’expectatives de
futur. Aquest seria el principi nou.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/seandreilinger/276440895/" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;" title="learning to ride a bike - _MG_2933 por sean dreilinger, en Flickr"><img alt="learning to ride a bike - _MG_2933" height="400" src="http://farm1.staticflickr.com/94/276440895_472debfb4f.jpg" width="265" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: justify;"> Autor: </span><a href="http://www.flickr.com/photos/seandreilinger/" style="font-size: medium; text-align: justify;" target="_blank">Sean Dreilinger</a></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"> Encara que no he
comentat tots els principis, ens podem adonar que la nova forma d’educar i
d’ensenyar als nens utilitzant els principis, ajuda molt als nens a superar-se
a ells mateixos i a crear persones motivades per aprendre cada dia més i
millor. Qui sap, pot ser si nosaltres haguéssim set educats amb aquests deu
principis, seríem persones molt més cultes, que els encantaria estar
constantment aprenent. Per nosaltres l'aprenentatge seria tan divertit com aprendre a anar en bicicleta.
Però no ha estat així i jo crec que és per això, que
molta gent acaba deixant els estudis, perquè arriba un moment en el que el seu
cap no pot més. No aguanten el model d’apuntar, memoritzar i a l’hora de
l’examen, escriure tot el que el professor ha dit, ja que la nostra opinió no
conta. Crec que hauríem de ser tan
valents com ells i adonar-nos que així no arribarem mai en lloc. Hem de tenir
en compte l’opinió de tots, no pots tallar les ales dels teus alumnes, els has
de deixar volar guiant-los cap el que és més correcte, però sense mai donar-los una
única solució.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"> </span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-43822022458030813602013-10-20T13:21:00.000-07:002013-10-20T13:28:50.985-07:00El Rol del mestre<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">Des
que era petit, la paraula <a href="http://www.abc.es/familia-educacion/20130228/abci-alegra-educar-201302131554.html" target="_blank">mestre</a> ha estat present per sort a la meva vida, ja
que he pogut gaudir de l’educació que es considerada obligatòria, tot i que hi
ha molta gent que desgraciadament no pot gaudir d’aquest servei. Bé doncs,
aquest terme segur que, tot i estar present a la vida de tots, no ens aportaria
moltes idees ni pensaments. Però això no hauria de ser així. Després de llegir
i de reflexionar una estona m’he adonat que pot ser el mestre juntament amb els
nostres pares o tutors legals, és una de les persones més importants en les
nostres vides. Gràcies a tots els mestres que he tingut al llarg de la meva
formació acadèmica, puc escriure aquest text, ja que ells em van ensenyar a
escriure. Puc cercar informació i llegir-la, ja que són coses que he aprés amb
ells… El que vull dir és que no ens adonem però no seriem res, si un mestre no
hagués dedicat temps de la seva vida en ensenyar-nos totes aquestes coses que
són molt necessàries per al desenvolupament de la vida i sobretot ara, ja que
la societat en la que vivim, sinó tens estudis,tindràs moltes més dificultats
per adquirir un lloc de treball.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/48085556@N08/6495433747/" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;" title="education technology por lrs08e, en Flickr"><img alt="education technology" height="272" src="http://farm8.staticflickr.com/7165/6495433747_1876661e06.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autor:<i> </i><a href="http://www.flickr.com/photos/48085556@N08/" target="_blank">Irs08e</a></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"></span><br />
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">Per
a mi, estudiar per a poder ser mestre és un orgull, ja que sota el meu punt de
vista, és una de les professions més complexes que hi ha en l’actualitat, tot i
que no estigui reconeguda d’aquesta forma per la societat. Hem de ser capaços
d’arribar a aquesta conclusió, ja que un mestre té a sobre moltes
responsabilitats. És l’encarregat de formar a un gran nombre de nens i nenes
que en un futur, poden arribar a ser presidents del país si ha fet la seva
feina ben feta. Però, si la persona que ens ha d’educar no s’encarrega d’estar
al dia i d’intentar utilitzar les eines electròniques per acostumar als nens
a veure-les no tan sols de forma lúdica,
sinó també de forma educativa, doncs l’educació que hauran rebut aquests nens
haurà estat pobre i insuficient. A més a més el mestre té la càrrega de lluitar
per una educació moderna. Ha d’intentar ensenyar amb nous mètodes, perquè si es
queda estancat en el model antic, el nens no adquiriran aquest entusiasme per
l’aprenentatge. <a href="http://educacioeivissencajordiserra.blogspot.com.es/2013/10/educacio-tradicional-vs-educacio.html" target="_blank">(Lectura sobre la lluita entre diferents mètodes en l’entradade bloc anterior)</a>. És per això i per molts motius més que puc dir que ser
mestre no és gens fàcil, ja que tens en les teves mans el futur de molta gent i
si un no està actualitzat i informat sobre tot el que passa arreu del món doncs
no estarem fent bé la nostra feina.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.flickr.com/photos/106040654@N05/10387926785/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" title="IMAG1980 por jordiuib, en Flickr"><img alt="IMAG1980" height="282" src="http://farm4.staticflickr.com/3674/10387926785_c372a0ffb3.jpg" width="500" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA">Així
doncs, hauríem de pensar molt abans de parlar sobre el rol del professorat, ja
que no ens adonem de la importància que té sobre la població. Tan sols de
pensar que algun dia puc arribar a ser un mestre com els que vaig tenir durant
la meva infància, tot i que amb noves tècniques molt millorades, i ensenyar als
meus alumnes com es llegeix o poder tenir l’oportunitat de mostrar elements
tradicionals de l’antiga Eivissa com per exemple l’elaboració manual del vi (com s’observa a la fotografia), …, hem posa els pèls de punta, ja que pot ser
algun dia aconseguiré dur a terme aquesta professió i espero poder tenir la
satisfacció de dir: ho he fet bé!</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/cWKfnkMMByE" width="560"></iframe></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-74978626377150698072013-10-14T14:25:00.000-07:002013-10-14T14:26:08.744-07:00Educació tradicional VS Educació constructiva<br />
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/vvPNNfuaQHs?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> Des del principi de
l’ensenyança el model que s’ha seguit ha estat sempre el mateix. Ens han
ensenyat que el responsable de l’ensenyament i el que ho sabia tot era el
mestre i, no havíem de dubtar del seu coneixement ja que el que ell deia era el
correcte. Bé doncs, així és com ha set durant tota la vida fins fa poc, però
gràcies a l’evolució que ha fet el món i també gràcies al descobriment de
l’internet i les noves tecnologies, ens hem adonat que la forma d’educar als
nens i transmetre’ls informació està desfasada i és poc útil. Per un estudi que
es va fer, es descobrí que l’atenció d’un nen dins una classe és d’un màxim
d’un quart d’hora. Així doncs arribem a la conclusió que la resta de minuts que
dura la classe són d’una total inutilitat ja que el nen no els aprofita i per
tant el que el professor està intentant transmetre al nen no serveix de res. Finalment
ens adonem que el que falla és la forma d’impartir les classes. Hem de
desenvolupar una nova forma d’ensenyar als nens, un model on els nens siguin
els autèntics protagonistes, on l’ensenyança estigui dedicada única i
exclusivament al desenvolupament cognitiu del nen. Així doncs és com neix
l’idea d’ Educació constructiva. En aquest nou model el nen no començarà mai de
zero, ja que és un nen amb experiència i amb vivències que el distingiran dels
demés companys de classe. Amb el model antic, un nen no podia aportar aquestes
vivències a l’escola ja que l’única cosa que interessava era el que el
professor deia. El que no sortís per la seva boca o es trobés escrit als
llibres era informació irrellevant. El que intent expressar és que gràcies al
nou model, el professor no serà el que ensenyi, tan sols serà un guia que
conduirà als nens cap a la informació, a més a més, podrà aprendre de les
vivències i dels coneixements que cada un dels seus alumnes aportarà. El nou
model també desenvolupa la part crítica del nen ja que per exemple, l’elaboració de feina en grup farà que sigui un alumne participatiu que
aportarà el seu punt de vista sobre les coses fent veure si és l’opció correcta
per a ell o no. També s’intenta que la
classe no es redueixi a una sola veu, és a dir, que tan sols parla la persona
més llesta de classe ja que segurament el que aquesta dirà sempre estarà bé. A
més a més no es duran a terme classes com les d’abans on el que s’havia de fer
era escoltar, recordar i repetir per treure bona nota als exàmens. El que
s’intentarà amb aquest nou programa és que les classes es duguin a partir de
projectes, on es treballà un tema a fons, anant per exemple d’excursió per
aprendre què són els cavalls, quines són les seves característiques que el fan
únic, que menja… Seran classes molt diferents on s’intentarà aprofundir de
manera completa al coneixement, gràcies a l’experiència de poder viure’l.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> Així doncs
clarament, el nou sistema educatiu supera a l’antic. Costarà que aquest tingui
una total aplicació a les escoles, ja que la comoditat d’impartir les classes
com es feia abans és molt més senzill, ja que no t’has de rompre el cap en
pensar com has de fer i què has de fer per aconseguir ensenyar als nens
coneixements sense la utilització d’un llibre de text. Però tot i la seva
complicació ens hem d’adonar que amb aquest sistema crearem nens molt més
cultes i moderns, ja que la seva educació haurà estat moderna i lliberal on la
seva opinió i els seus coneixements han estat de gran importància.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<br />
<ul>
<li><a href="http://beagarciaperez.blogspot.com.es/2013/04/educacion-tradicional-vs-educacion.html" target="_blank">Diferència entre els dos mètodes</a></li>
</ul>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1766044247123067154.post-21218023188769455652013-10-06T11:17:00.002-07:002013-10-06T11:25:29.659-07:00Finalitats de l'Educació<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig_JlJOOj6enihWPVcSAyagNGSgKLFGqxrIz-jUtGx1RKU0aby5JiFTSACpCqnLxOIVQex3wKA5gzzqU6D-h6DphpOiXTPBu0TiOmaX7ydaO0B2AaNaM-Ngr702y5jJS303T8LwdOFBho/s1600/bddc.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig_JlJOOj6enihWPVcSAyagNGSgKLFGqxrIz-jUtGx1RKU0aby5JiFTSACpCqnLxOIVQex3wKA5gzzqU6D-h6DphpOiXTPBu0TiOmaX7ydaO0B2AaNaM-Ngr702y5jJS303T8LwdOFBho/s320/bddc.jpg" width="320" /></a><span style="font-size: 13.5pt;"> Segons
l'IEC, l'educació és el fet d'educar, és a dir la transmissió de coneixements i
a més a més també és l'acció de rebre unes bones maneres per a poder
comportar-se per exemple en un àmbit públic. Amb aquestes definicions el que
vull dir és que l'educació pot ser una cosa o una d'altra segons el punt de
vista i les ideologies que un contempli per a dur a terme la descripció.
Actualment, quan parlem d'educació, acte seguit sorgeix la paraula
"competències". Aquest terme s’atribueix al fet d'obtenir uns coneixements
que ens ajudin al nostre desenvolupament com a persona durant la nostra vida.
Pot ser les competències ens ajudaran molt en el camí de l'educació, ja que per
exemple en el meu cas, l'educació que he rebut durant tota la meva vida s'ha
basat en la transmissió de coneixements duts a terme pel meu mestre i acte
seguit la memorització de tota la informació per al dia del examen, ara bé
aquesta memorització, aquest esforç que un fa per al dia del control, no té cap
mèrit ja que una estona després d'acabar-lo tota la informació desapareix del
teu cap. És a dir, mai podràs aplicar els coneixements a la vida real ja que
aquests coneixements no existeixen o són molt bàsics. És per aquest motiu que la
finalitat de l'educació hauria de ser a més a més d'ensenyar el temari als
nens, també s'hauria d'ensenyar a com utilitzar aquest temari en la vida. Per
què quantes vegades no hem escoltat quan un professor comença un tema nou la
típica pregunta de: això quin ús té en la vida? A més a més de ser una pregunta
que escoltarem durant tota la nostra existència, la resposta sempre serà la mateixa:
Doncs no ho sé. El que vull intentar expressar es que si no donem raons al nens
per estudiar una cosa, si no els diem quina funcionalitat té aquell temari en
la vida, els nens no ho estudiaran amb ganes i per tant a la setmana se'ls
haurà oblidat tot el que el mestre amb gran esforç havia ensenyat als nens.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"> Un altre
dels grans problemes de l'educació és aquesta selecció que es fa distingint en
dos grups als estudiants, els bons i els dolents. Aquesta distinció no s'hauria
ni de plantejar ja que no hi ha ningú dolent o bo, simplement hi ha gent que el
seu gran fort és estudiar i després hi ha gent que són les coses pràctiques el
que millor se'ls dóna. És per aquest motiu que mai hem de discriminar a una
persona per les seves <a href="http://www.emartv.es/2012/10/22/la-ley-de-educacion-es-restrictiva-y-va-contra-los-principios-de-igualdad-y-equidad-que-debe-poseer-una-educacion-publica/">capacitats</a> (exemple d'educació restrictiva a Andalusia)</span><span style="font-size: 13.5pt;"> ja que sempre et pot sorprendre fent alguna
cosa que un mateix no sap fer. però desgraciadament els únics que tenen la
possibilitat d'aprendre són aquells que destaquen i això no és just, ja que
tothom ha de poder gaudir de l'aprenentatge. Així doncs el que estàs fent quan
no li dónes l'oportunitat d'estudiar a una persona és llevar-li l'opció de
desenvolupar-se com a persona i no gaudir de l’oportunitat de dur a terme els
seus projectes. Aleshores li estàs llevant un dret humà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Així doncs
el meu punt de vista sobre la funcionalitat de l’educació és, que ha de ser un
instrument que aporti a la gent cultura i uns fonaments base amb els que poder
defensar-se durant el dia a dia i no emplenar el cap de la gent amb informació
buida sinó; tot i que tingui poca informació, almenys que aquesta sigui útil per
a la vida. I finalment, no ha de ser un element restrictiu que privi a la gent d’estudiar.</span><br />
<span style="font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-size: 13.5pt;">Fotografia de Flikr</span><br />
<span style="font-size: 13.5pt;">Drets: Alguns drets reservats</span><br />
<span style="font-size: 13.5pt;">Autor: Mitchell Norris</span><br />
<span style="font-size: 13.5pt;">URL: </span><a href="http://www.flickr.com/photos/49484846@N05/6980320402/in/photolist-bCPY4L-bZe5HJ-eRRwC9-dLETAX-dLLsgs-9rjHzK-fYFgCw-dMxdhX-bkFtos-bcLvKt-dLEUna-dLETk2-dLETTa-dLETN6-dLEUqZ-dLEUHz-dLEUzK-dLLtQ7-croA67-eJ8geX-at8BC4-epfUpC-at8BCc-9iYGTz-9VikgU-gkdmC1-91VL7m-gkdn53-8oeQyd-8Uu8gu-8UqZZ8-ego1BZ-egtFT7-97jBG8-egnWTt-fyem2a-fv7fe9-fv7fjs-fv7eYU-fuRWxP-fuRWsH-gjprPs-gjpPG2-gjp4kC-eo8EeZ-gjpPDB-9kpUe3-c5kaqo-c5hdHC-9Ua7Zx-8UWQvj">http://www.flickr.com/photos/49484846@N05/6980320402/in/photolist-bCPY4L-bZe5HJ-eRRwC9-dLETAX-dLLsgs-9rjHzK-fYFgCw-dMxdhX-bkFtos-bcLvKt-dLEUna-dLETk2-dLETTa-dLETN6-dLEUqZ-dLEUHz-dLEUzK-dLLtQ7-croA67-eJ8geX-at8BC4-epfUpC-at8BCc-9iYGTz-9VikgU-gkdmC1-91VL7m-gkdn53-8oeQyd-8Uu8gu-8UqZZ8-ego1BZ-egtFT7-97jBG8-egnWTt-fyem2a-fv7fe9-fv7fjs-fv7eYU-fuRWxP-fuRWsH-gjprPs-gjpPG2-gjp4kC-eo8EeZ-gjpPDB-9kpUe3-c5kaqo-c5hdHC-9Ua7Zx-8UWQvj</a></div>
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">
</span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 13.5pt;">.</span></div>
<o:p></o:p></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/18115084498436470968noreply@blogger.com0