Des del principi de
l’ensenyança el model que s’ha seguit ha estat sempre el mateix. Ens han
ensenyat que el responsable de l’ensenyament i el que ho sabia tot era el
mestre i, no havíem de dubtar del seu coneixement ja que el que ell deia era el
correcte. Bé doncs, així és com ha set durant tota la vida fins fa poc, però
gràcies a l’evolució que ha fet el món i també gràcies al descobriment de
l’internet i les noves tecnologies, ens hem adonat que la forma d’educar als
nens i transmetre’ls informació està desfasada i és poc útil. Per un estudi que
es va fer, es descobrí que l’atenció d’un nen dins una classe és d’un màxim
d’un quart d’hora. Així doncs arribem a la conclusió que la resta de minuts que
dura la classe són d’una total inutilitat ja que el nen no els aprofita i per
tant el que el professor està intentant transmetre al nen no serveix de res. Finalment
ens adonem que el que falla és la forma d’impartir les classes. Hem de
desenvolupar una nova forma d’ensenyar als nens, un model on els nens siguin
els autèntics protagonistes, on l’ensenyança estigui dedicada única i
exclusivament al desenvolupament cognitiu del nen. Així doncs és com neix
l’idea d’ Educació constructiva. En aquest nou model el nen no començarà mai de
zero, ja que és un nen amb experiència i amb vivències que el distingiran dels
demés companys de classe. Amb el model antic, un nen no podia aportar aquestes
vivències a l’escola ja que l’única cosa que interessava era el que el
professor deia. El que no sortís per la seva boca o es trobés escrit als
llibres era informació irrellevant. El que intent expressar és que gràcies al
nou model, el professor no serà el que ensenyi, tan sols serà un guia que
conduirà als nens cap a la informació, a més a més, podrà aprendre de les
vivències i dels coneixements que cada un dels seus alumnes aportarà. El nou
model també desenvolupa la part crítica del nen ja que per exemple, l’elaboració de feina en grup farà que sigui un alumne participatiu que
aportarà el seu punt de vista sobre les coses fent veure si és l’opció correcta
per a ell o no. També s’intenta que la
classe no es redueixi a una sola veu, és a dir, que tan sols parla la persona
més llesta de classe ja que segurament el que aquesta dirà sempre estarà bé. A
més a més no es duran a terme classes com les d’abans on el que s’havia de fer
era escoltar, recordar i repetir per treure bona nota als exàmens. El que
s’intentarà amb aquest nou programa és que les classes es duguin a partir de
projectes, on es treballà un tema a fons, anant per exemple d’excursió per
aprendre què són els cavalls, quines són les seves característiques que el fan
únic, que menja… Seran classes molt diferents on s’intentarà aprofundir de
manera completa al coneixement, gràcies a l’experiència de poder viure’l.
Així doncs
clarament, el nou sistema educatiu supera a l’antic. Costarà que aquest tingui
una total aplicació a les escoles, ja que la comoditat d’impartir les classes
com es feia abans és molt més senzill, ja que no t’has de rompre el cap en
pensar com has de fer i què has de fer per aconseguir ensenyar als nens
coneixements sense la utilització d’un llibre de text. Però tot i la seva
complicació ens hem d’adonar que amb aquest sistema crearem nens molt més
cultes i moderns, ja que la seva educació haurà estat moderna i lliberal on la
seva opinió i els seus coneixements han estat de gran importància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario