He canviat?

Pot ser, és molt difícil saber si un mateix ha canviat. Clarament les persones evolucionem al llarg de la nostra vida, anem construint el nostre caràcter i ens definim com persones. Però en canvi els nostres gustos i la nostra forma de veure el món és més estàtica. Clarament sempre podem rebre la influència dels altres i aquesta, pot condicionar la nostra, però normalment sempre ho veurem tot des d’un mateix punt de vista.

Ara per sort puc dir, que des que vaig començar la carrera, quatre mesos desprès ja veig un canvi al meu interior. Vaig decidir estudiar educació primària perquè em fa molta il·lusió poder ensenyar als nens. Però ara veig que hi ha molt més que puc fer com docent. Crec que la visió tradicional que he rebut durant tots els meus anys com estudiant, puc dir que l’he deixat ben a part. I estic molt content de poder dir-ho. Ja no veig al professor com aquella persona que seia davant nosaltres i ens deia les quatre característiques més importants del tema. He evolucionat i m’he adonat que els nens també tenen coneixements, no comencen i mai començaran de zero. Sempre ens poden aportar una nova visió de les coses. Hem d’intentar entendre’ls i respectar totes les seves opinions. El que no hem de fer és seguir com fa uns anys. No podem seguir fent veure que aquell qui té la veritable raó és el mestre. No! Això no pot continuar així. És molt possible que el nostre coneixement, el coneixement dels adults, sigui major que el dels nens, però hem de ser hàbils i adonar-nos que el que podem fer amb aquest ampli conèixement és ajudar als nens a construir el seu a partir dels nostres. No l’hem d’imposar com únic i veritable.

Si els nens veuen una altra opció d’allò que estem explicant, hem de deixar que aquest s’expressi. Si el que diu el nen és erroni, li haurem de fer entendre perquè allò no és com ell diu. Però com he dit, mai hem de donar el nostre coneixement com únic. Això és degut a què les persones ens desactualitzem i per molt que intentem estar sempre al dia, hi pot haver alguna cosa que se’ns escapi de les mans. Així doncs podria dir que la figura del mestre ha canviat totalment per mi. Ara el podria comparar amb les pistes que venen a les revistes, que ens ajuden a resoldre tots aquells trencaclosques. El comparo amb això, perquè més o menys és el que s’intenta que faci ara. Hem d’ajudar i no imposar. Per això, el que fa el professor és deixar pistes que ens condueixen fins al coneixement. Però possiblement, al llarg d’aquest camí cap al saber, hem coincidit amb diverses opinions sobre un mateix tema. Així doncs, nosaltres hem construït el nostre saber  amb les característiques que ens agraden més o que per alguna raó ens ajuden a entendre millor tot allò que passa al nostre entorn.

Així doncs per concloure, puc dir que sí, he canviat. Potser ha estat un dels millors canvis que he fet. Estic molt orgullós, ja que això vol dir que segurament podré aportar als meus alumnes una bona educació, que és el que es mereixen. 

Tot aquest canvi no s'ha fet amb un dia. És fruit de gran temps de reflexió. Reflexions que he dut a terme en les meves publicacions d'aquest blog. He après a utilitzar una gran quantitat de noves eines, que estic segur que m'ajudaran en el meu futur com docent. Bé doncs, la imatge que hi ha aquí baix és un petit resum de totes aquelles eines que utilitzo a diàriament per crear el meu coneixement.

Autoria pròpia

Finalment m'agradaria recordar aquell vídeo que vam fer al principi d'aquest curs. Ja que encara que per molt que la meva visió de l'educació hagi canviat, la il·lusió per ensenyar segueix en mi com el primer dia.

Twitter

Després d'estudiar totes les opcions possibles per millorar l'educació. Després de veure que pot ser l'educació necessita més d'un canvi. Ens posem en contacte amb l'eina Twitter i portem a terme un debat, tant virtual com real. Aquesta activitat va durar una setmana, la primera meitat de la setmana estàvem per exemple a favor de l’escola tradicional i la segona meitat en contra. Finalment, per acabar amb força la setmana, vam fer dos debats, de mitja hora cadascun.

Al principi, pareixia que l’eina era un poc costosa, ja que potser estem més acostumats a altres xarxes socials, com Facebook. També era incomodíssima, ja que mai podies dir tot allò que volies en un “tweet”, ja que hi ha un límit de caràcters. Però a poc a poc t’hi fas a la idea i finalment arriba a ser un vici, estàs constantment consultant el que han respost els teus companys per veure si tu pots rebatre el que han dit. La veritat és que arriba a ser molt emocionant. Pareix que una vegada has començat no pots parar.

Recordo que quan ens van dir que havíem de fer el debat amb Twitter, em va estranyar molt. Mai m’havia agradat Twitter. Trobava que era una eina amb molt poca utilitat, ja que mai sabia que posar o què comentar. Sincerament m’agrada molt més Facebook, potser és perquè ho controlo molt més, ja que fa més temps que l’utilitzo. Però he de dir que actualment he canviat d’opinió, encara que no deixaré d’utilitzar Facebook, pot ser el que faré serà alternar les dues xarxes socials. Una per tenir una connexió més propera amb els meus amics i l’altre per estar informat en tot moment per exemple sobre l’educació.

Autor: Denise Krebs

Sens dubte el que més m’ha agradat d’aquesta setmana utilitzant Twitter ha estat el moment en què jo estava a favor de l’escola tradicional. No m’ha agradat per estar a favor, sinó perquè a partir d’un comentari que vaig fer totalment en contra de la meva opinió personal, es va desencadenar un gran nombre de comentaris. Uns compartien el que deia, altres ho criticaven. Va ser molt divertit. Ara el millor va ser rebatre els comentaris de la meva companya  AidaCorbacho. Es pot dir que hi va haver una mena de “pique” entre els dos. Els dos volíem tenir en tot moment raó, encara que era molt obvi que tota la veritat la tenia l’educació constructiva. Així i tot, vam lluitar fins a l’últim moment per guanyar aquesta petita guerra entre amics.

Aquesta última activitat ha estat molt profitosa. M’ha fet adonar de com he canviat la meva mentalitat des que vaig començar fins ara. Crec que la meva percepció sobre l’educació ha canviat. Mai hauria pensat que hi poden haver tantes formes d’avaluació, o tantes formes d’ensenyar als nens una assignatura sense fer que perdin el seu interès per l’educació. M’ha agradat molt poder lluitar per l’educació. El que no m’ha agradat ha set haver de dir coses que un no pensa, com per exemple la frase que vaig dir en un dels meus “tweets”, que era: El mestre té tota la raó. Actualment, això ja no em passa pel cap, però bé, era un debat per rols així que no hi havia cap altra opció. 

Finalment aquí deixo adjunt un vídeo per saber de forma graciosa què és Twitter i com utilitzar-lo!!

Avaluació

Fins ara, totes les meves entrades han girat en torn a les possibles reformes que podríem fer a l'educació per millorar-la i per garantir-ne un millor resultat. Tots es basa en nous mètodes i noves formes d'ensenyar per assegurar una total connectivitat entre el que s’estudia i el món actual.

 

Bé doncs, el que us vull fer veure en aquesta nova entrada és que, possiblement l’única errada no siguin els elements que s’ensenyen o la forma en què aquests s’ensenyen. Possiblement el problema va més enllà. Pot ser si volem comprendre una educació “nova”, és a dir, actualitzada i que s’adapta a les situacions de l’actualitat, doncs possiblement en el que ens hem de centrar i en allò en què hem de focalitzar tota la nostra atenció és en l’avaluació.

Tinc molt clar, que si ara preguntés a la societat el que entenen ells per avaluació, la resposta per majoria absoluta seria: qualificar a un alumne amb una nota, normalment del zero al deu, segons els seus coneixements exposats en una prova escrita, és a dir, un examen. He de dir que el meu punt de vista fins fa pocs dies era el mateix. Mai hauria pensat que a partir de l’avaluació podríem canviar-ho tot. Hem d’aconseguir superar aquesta etapa tan tradicional i hem de començar a treure altres punts de vista sobre aquest procés. L’avaluació no és tan sols posar notes, amb l’avaluació podem fer molt més.

Si ens adonem que no és necessari avaluar un nen amb una nota, podrem actualitzar l’educació. Hem d’utilitzar-la per aprendre. Com diu Neus Sanmartí, el que hem d’aconseguir amb l’avaluació, no és res altre que aprendre. Suposadament ja hem passat aquella etapa d’heteroavaluació, és a dir, que t’avalua una persona que no és la que aprèn, normalment és el professor, i la d’avaluació sumativa, que això vol dir que l’avaluació es fa al final del coneixement, és a dir, al final de cada temari, per saber el que han “après” els alumnes. Així doncs, si hem sabut passar aquesta difícil etapa, ja és hora d’utilitzar nous mètodes per avaluar.

Autor: Cambodia4kidsorg

Principalment hauríem de començar dialogant amb els nostres alumnes sobre què és el que farem a classe. Seguidament, hem de saber quins són els seus coneixements previs, els passarem una rúbrica on s’exposarà allò que farem durant el curs, i per què ho farem. A més a més per aconseguir la total atenció del nostre alumnat, els explicarem perquè serveix aquell coneixement específic en la vida. Com podeu observar, en cap moment he parlat de proves escrites on tot el que aprenguin s’avaluï mitjançant una nota. Els que es farà és fer activitats durant el curs, activitats que seran d’autoavaluació i també de coavaluació. Aquests dos sistemes han demostrat ser de gran utilitat, amb l’autoavaluació, el nen s’adona dels seus propis errors que ha comès. Després tots aquests errors que haurà corregit, els hauria d’apuntar per així, poder dur a terme la coavaluació. Aquí entra en joc un company de classe, que el que pot fer aquest és dir al seu company quins mètodes o quins trucs pot utilitzar per no tornar a cometre la mateixa errada. En aquest moment entra el torn del mestre. El que hauria de fer és valorar si tant l’autoavaluació com la coavaluació han estat correctes, si això no fos així, aquest els hauria de guiar cap a la solució correcte i controlar un poc més el seu propi desenvolupament, ja que el que es vol aconseguir són alumnes autònoms amb capacitats suficients per afrontar el dia a dia. Així doncs, quina millor forma hi ha per aconseguir això que ser un mateix qui es corregeix els seus propis errors? 

Des del meu punt de vista, l’avaluació ha canviat totalment. Mai l’havia vist d’aquesta forma i he de dir que n’estic content d’haver sofert aquest canvi. Aquest nou “mètode” per avaluar és molt més coherent. Ara reflexiono i penso que he estat tota la vida estudiant per aconseguir una bona nota i no per aprendre. Tota la vida ens han organitzat segons els nostres resultats acadèmics: els més bons, els normals i els dolents. Segurament tots aquells que han estat seleccionats com dolents, sabien molt més que la resta i a l’hora d’aplicar els coneixements a la vida eren molt més competents, però com a l’hora de memoritzar no servien doncs els vàrem deixar de part. El que espero amb moltes ganes és que ens adonem que l’avaluació és un dels elements més importants per canviar l’educació, i que per molt que busquem noves tècniques, si no canviem l’avaluació, tot l’esforç estarà perdut. Així que reflexionem i adonem-nos que ja és hora de deixar a part les notes. El més important és aprendre i tenir-ne ganes!  

Competències Bàsiques

Ha arribat el dia, per fi parlaré sobre les competències bàsiques. He dedicat tota aquesta setmana a llegir i intentar comprendre a Antoni Zabala. La visió que té sobre com hauria de ser l’educació és impressionant i sobretot, un gran model a seguir. Mai hauria pensat que l’educació tradicional que hem rebut tots nosaltres tingués tants problemes. Encara que, tot s’ha de dir,  hem d’acceptar que l’educació fins ara no ho ha fet tant summament malament. Tan sols s’ha d’actualitzar com fa tot al seu voltant.

Així doncs, definim competències com tots aquells coneixements que, habiliten a una persona defensar-se front una situació complexa durant el seu dia a dia. Per tant amb aquesta definició arribem a moltes conclusions, que aniré desenvolupant a poc a poc.

El primer que hem de destacar és el mètode per ensenyar i  aprendre. Tota la vida ens han ensenyat que el millor que una persona pot fer és, agafar apunts i memoritzar-los per així, poder treure bona nota el dia de l’examen. És a dir, hem d’agafar informació i aprendre-la per després, al cap d’una estona amollar-la. En conclusió, ens han ensenyat a ser maquines que memoritzen i suprimeixen informació tota l’estona. Suposadament tot aquest coneixement que hem de saber per una data, té la seva importància, sinó, per què ens l’ensenyen? Així doncs, per què suprimim aquest coneixement? I així, podríem seguir hores i hores, fent-nos preguntes sobre els mètodes d’aprenentatge. Però gràcies a Zabala, actualment podem definir com ha de ser un aprenentatge i un ensenyament correcte. S’ha d’ensenyar als alumnes de forma que aquests recordin amb facilitat allò que han après. És a dir que per a que ho recordin, hem de fer molt més que exposar des de la nostra taula els coneixements, els hem de fer viure situacions i experiències que els facin interioritzar el coneixement.

Gràcies a aquest punt arribem a la conclusió, que l’educació ha de crear persones competents per afrontar diverses situacions de la vida. Hem de saber utilitzar el coneixement que ens han transmès o que ens han ajudat a adquirir mitjançant un camí guiat pel professor, per combatre aquestes situacions. Per tant, amb l’educació tradicional, això no és possible ja que si sempre eliminem el coneixement, mai ens podrem afrontar a una situació real, perquè no tindrem recursos per afrontar-la.

Tot i que no tenim un estudi previ de com ensenyar les competències, sabem que aquestes han de ser transmeses als nens, perquè clarament, són un factor que afavoreix a grans trets la cultura del nen, però no tan sols això, ja que amb l’ensenyament de les competències, aconseguim que els alumnes aprenguin a cooperar entre ells mateixos, duent a terme per exemple, una activitat en grup. També aprenen el que és la solidaritat, ja que s’ajuden entre ells per dur a terme un treball…

Segur que mai arribarem a ser competents en tot, però el que tinc molt clar és que segurament els nens que rebin aquesta educació, tindran un nivell de cultura molt més ampli que el meu a la seva edat i, no tan sols això, sinó que segurament tindran molts més recursos per afrontar les diverses situacions complexes que les seves vides els aportin. Així doncs, hem de crear caps ben fets i no ben plens d’informació buida.

Autor: EWagner

Si tingués en les meves mans elegir quin model elegir per rebre la meva educació, sense pensar-ho dos cops, elegiria el model que Zabala proposa al seu llibre. Ha de ser una sensació tan satisfactòria anar a classe amb ganes d’aprendre i amb ganes de saber que és el que farem avui. Saber que els esquemes que m’ensenyen em serviran demà per resoldré els meus problemes ha d’aportar molta tranquil·litat. Recordo quan anava a l’escola i el professor ens proposava fer un treball per parelles. Aquella era una de les millors sensacions del món. Poder quedar amb el teu o la teva amiga per fer un treball, passar una estona junts, riure i aprendre al mateix temps! I dic jo, per què no ho fem així sempre? Per què no proposem un mètode que sigui sempre així, una constant diversió on aprendre sigui el millor del món? Bé doncs, aquest plantejament és el que ens proposa Zabala. És sens dubte una de les millors idees que es poden tenir. Fer treballar al nen per projectes, on hagi de cooperar amb els seus alumnes i on les classes es facin per grups, que investiguen i cerquen per la xarxa continguts amb l’ajut del professor que els guia fins al coneixement. Quina meravella. De debò, qui no voldria aprendre així?

Així doncs, concloent, he de dir que m’agrada molt el nou mètode que es s’intenta aplicar per ensenyar. Penso que és una forma d’ajudar al nen a no perdre el sentiment per l’educació, al contrari, l’estimula a aprendre i a investigar cada cop més. Crea nens amb ganes d’aprendre i a més a més, amb ganes de passar-ho bé aprenent. Per què, què hi ha millor que anar a visitar a les vaques al camp per saber què és el que mengen o en quin habitat viuen? Estudiar-ho a un llibre?

Finalment, en aquest video podrem adquirir alguns exemples per establir projectes a l'aula.

Currículum de Primària

Hola a tothom, en aquesta entrada de bloc parlarem sobre el currículum de primària. Què en penseu? Per a mi ha estat una gran millora dintre l’àmbit educatiu. Sincerament, l’educació necessitava un gran canvi i afortunadament, tot i que possiblement encara es pot retocar un poc més, el primer pas ja està fet així que, ara tan sols ens falta continuar endavant.

El currículum va sorgir el 1973 a la redacció de les Primeres Orientacions i Programes, per la necessitat d’imposar un canvi en el mètode tradicional de l’EGB. El que s’instaurà en el currículum fou una divisió per etapes, és a dir, infantil, primària i secundària. A més a més s’utilitzà aquesta divisió per establir el que s’havia de transmetre als alumnes en cada moment. Un altre dels exemples de les noves integracions que impulsà el currículum fou la idea d’establir el mateix nombre d’oportunitats per a tothom, és a dir, s’imposà la igualtat. Finalment un altre exemple i a més a més de gran importància, fou la flexibilitat que es va transmetre als mestres per seguir el currículum de la forma que els fos més còmoda i útil, per tal d’ensenyar millor als nens.

Autor: Sean Dreilinger

Així doncs, podem dir que el currículum ha estat un gran avantatge en l’educació. Bé, almenys aquest és el meu punt de vista. Perquè sens dubte no hi ha res millor que saber que els teus coneixements són interessants per al professor, o que pots treballar conjuntament amb els teus companys, ja que és un nou mètode que ajuda a l’ajut mutu entre alumnes. Però com sempre, les coses bones també en tenen de dolentes. Ara mateix segur que us estareu preguntant que pot tenir de dolent un mètode tan bo i innovador com és el nou currículum, doncs bé, el problema que té és que de vegades per molt que pensem com fer les coses, per molt que ens rompem el cap per fer una bona presentació i que a més a més els agradi als alumnes, deixem temes de costat perquè solen ser de sentit comú, però que en veritat guarden un fons negre, o com en veritat s’anomena, la part oculta del currículum. Així doncs el que intento dir és que aquesta part oculta del currículum, és una cosa que els mestres no fan a propòsit però ho fan. El que transmet aquest fons ocult són per exemple pensaments sexistes o discriminació. Això passa si per exemple expliquem algun fet de la història i parlem sobre el rol de les dones en aquell moment. Si no indiquem correctament que aquest rol afortunadament ha canviat, pot ser els nens entendran que les dones sempre hauran de ser serves dels seus marits, és per això que en hem de fixar molt bé amb el que diem. Un altre exemple seria per exemple, si volem donar gran importància al lloc en el qual vivim. Els nens d’allà s’integraran molt bé al projecte però aquells que vinguin de fora es sentiran exclosos per no pertànyer al mateix lloc. Però bé, si tan sols som capaços de trobar un únic defecte, no hi ha problema.  

Després trobem altres característiques del currículum, que són les quatre fonts. La primera font seria la sociològica, que ens diu el que és realment important, és a dir, el que hem de saber, en cada moment donat de la història. La segona font és l’epistemològica, que ens indica el que és vertaderament important de cada matèria o ciència…, la tercera és la psicològica, que ens explica com funcionen els processos cognitius i finalment, trobem l’última font, que és la pedagògica, que ens ajuda a saber quines són les metodologies més apropiades per a cada moment o situació. És a dir, aquestes quatre fonts són diversos mètodes que ajuden als docents a saber què és el més important que han d’ensenyar i a més a més com ho han d’ensenyar. Gràcies al nou currículum i a la seva forma oberta, l’ensenyança avui en dia és molt més lliure, ja que encara que saps que has de donar tots els continguts del currículum, els pots donar de la forma que a tu més t’agradi i de la forma que afavoreixi el coneixement dels teus alumnes. Ja que no busquem res altre que l’interès i la participació per part dels nostres alumnes. Així doncs en l’educació actual els elements que ha d’incloure són: objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. Podríem dir, que aquest són els cinc pilars base que avui en dia fonamenten la bona educació i que per tant, si en falta un l’educació no serà completa. Finalment podem dir que l’educació, gràcies a l’atribució que va fer la LOGSE (1990) amb la tipologia de continguts, ha obtinguts els objectius claus que s’han d’adquirir durant l’ensenyament. Aquest tres punts clau són: Concepte, procediment i l’actitud. Aquest tres continguts senyalen que un nen/a durant la seva escolarització ha de poder assolir tots els continguts mínims que el currículum ha marcat com necessaris, ha de saber aplicar tots aquests continguts a la vida real i finalment s’ha d’aconseguir una actitud positiva en front de l’educació.

                                                               Autoria Pròpia

Així doncs, després d’aquesta reflexió sobre la importància del currículum, què en penseu? Com ja havia dit abans, per mi ha estat una de les millors reformes educatives que han pogut fer. És una pena que no hagi pogut gaudir d’aquest mètode, però per sort em queda la satisfacció de que almenys podré aplicar-lo als meus alumnes.

Principis Psicopedagògics de l'Aprenentatge Significatiu

       Tan prompte com parlem d’aprenentatge, sorgeixen diverses paraules que roden al seu voltant. Algunes de les paraules poden ser: coneixements, el rol del mestre, classe, amics, cultura…, bé com podeu observar, són un gran nombre les que apareixen, però actualment, si analitzéssim aquesta mateixa paraula, en sortirien de noves com: les competències, coneixements previs… així doncs avui en dia, gràcies a l’avanç que s’han fet amb tots els estudis, podem saber com és el  vertader aprenentatge, i que fer per combatre’l.

      

      Aquí doncs sorgeixen els deu principis psicopedagògics de l’aprenentatge significatiu, que s’exposen al llibre d’Antoni Zabala, 11ideas clave. Cómo aprender y ensenyar competencias. Bé doncs, aquí trobem respostes per poder dur a terme una ensenyança molt més profitosa, tant pels alumnes, com per nosaltres mateixos.

Autoria Pròpia 

      Començant pel primer principi, ens podem adonar que, tan sols pel seu títol hi ha molta correlació amb la teoria de Piaget. El títol d’aquest principi és Els esquemes de coneixement i els coneixements previs. Ho relaciono amb Piaget, ja que en les seves teories exposà que l’educació consisteix en l’equilibri, el desequilibri i finalment el reequilibri. Amb això el que volia dir és que en l’educació, existeix un coneixement previ, que clarament serà diferent en cada alumne. Aquest coneixement previ es veurà influenciat pel que el professor ensenyarà, per tant hi haurà un desequilibri del coneixement anterior, ja que pot ser, el que el nen sabia no era cert. Aleshores, el nen haurà d’acceptar un procés de reequilibri, ja que haurà d’estructurar aquest nou coneixement i ajuntar-lo amb l’antic. En aquest cas el professor té dues coses a fer, una és ensenyar al nen i l’altre motivar-lo per aconseguir que el que està explicant sigui del seu interès i per tant creï una resposta de motivació intrínseca, on el nen investigarà amb els seus mitjans per aprofundir més sobre el tema exposat a classe. Així doncs, aquesta motivació que s’ha d’aportar al nen, la relacionaríem amb el principi número vuit, que s’anomena Actitud favorable, sentit i motivació. Tot i que aquest punt també el podem relacionar amb el principi cinc, que és el de la disposició per a l’aprenentatge. Hi ha relació, ja que per molta motivació i moltes ganes que el professor posi a l’hora d’ensenyar la matèria, si tenim un nen que pel motiu que sigui, està trist, aquest no estarà atent al que tu estàs intentant ensenyar, sinó que estarà pendent d’allò que li causa la tristesa. Així doncs a una classe no tan sols hem de ser els guies dels nostres alumnes, sinó que hem de ser també aquella petita veu que se’ls apropi en els seus pitjors moments per donar-los força per a poder continuar. Aleshores, hem d’aconseguir dominar l’àmbit de la psicologia, ja que hem de poder solucionar tots aquells mals de caps que puguen distreure als nostres alumnes. Per mi, és una de les coses que més m’apassiona, a més a més de tenir la garantia d’ensenyar als meus alumnes a ser competents dia a dia, també els podré dir que sóc al seu costat per a solucionar tots els seus problemes. M’encantaria que els meus alumnes tinguessin prou confiança per mostrar-me tots els seus problemes, per què que hi ha més polit que ajudar a una persona a superar els seus reptes i les seves inseguretats?

    Des del meu punt de vista, si tenim aquest petit domini de la psicologia, podrem aconseguir que els nostres alumnes tinguin un autoconcepte de si mateixos molt positiu, creant en ells una autoestima molt alta i per tant un gran nombre d’expectatives de futur. Aquest seria el principi nou.

  Autor: Sean Dreilinger

     Encara que no he comentat tots els principis, ens podem adonar que la nova forma d’educar i d’ensenyar als nens utilitzant els principis, ajuda molt als nens a superar-se a ells mateixos i a crear persones motivades per aprendre cada dia més i millor. Qui sap, pot ser si nosaltres haguéssim set educats amb aquests deu principis, seríem persones molt més cultes, que els encantaria estar constantment aprenent. Per nosaltres l'aprenentatge seria tan divertit com aprendre a anar en bicicleta. Però no ha estat així i jo crec que és per això, que molta gent acaba deixant els estudis, perquè arriba un moment en el que el seu cap no pot més. No aguanten el model d’apuntar, memoritzar i a l’hora de l’examen, escriure tot el que el professor ha dit, ja que la nostra opinió no conta. Crec que  hauríem de ser tan valents com ells i adonar-nos que així no arribarem mai en lloc. Hem de tenir en compte l’opinió de tots, no pots tallar les ales dels teus alumnes, els has de deixar volar guiant-los cap el que és  més correcte, però sense mai donar-los una única solució.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

El Rol del mestre

Des que era petit, la paraula mestre ha estat present per sort a la meva vida, ja que he pogut gaudir de l’educació que es considerada obligatòria, tot i que hi ha molta gent que desgraciadament no pot gaudir d’aquest servei. Bé doncs, aquest terme segur que, tot i estar present a la vida de tots, no ens aportaria moltes idees ni pensaments. Però això no hauria de ser així. Després de llegir i de reflexionar una estona m’he adonat que pot ser el mestre juntament amb els nostres pares o tutors legals, és una de les persones més importants en les nostres vides. Gràcies a tots els mestres que he tingut al llarg de la meva formació acadèmica, puc escriure aquest text, ja que ells em van ensenyar a escriure. Puc cercar informació i llegir-la, ja que són coses que he aprés amb ells… El que vull dir és que no ens adonem però no seriem res, si un mestre no hagués dedicat temps de la seva vida en ensenyar-nos totes aquestes coses que són molt necessàries per al desenvolupament de la vida i sobretot ara, ja que la societat en la que vivim, sinó tens estudis,tindràs moltes més dificultats per adquirir un lloc de treball.

Autor: Irs08e

Per a mi, estudiar per a poder ser mestre és un orgull, ja que sota el meu punt de vista, és una de les professions més complexes que hi ha en l’actualitat, tot i que no estigui reconeguda d’aquesta forma per la societat. Hem de ser capaços d’arribar a aquesta conclusió, ja que un mestre té a sobre moltes responsabilitats. És l’encarregat de formar a un gran nombre de nens i nenes que en un futur, poden arribar a ser presidents del país si ha fet la seva feina ben feta. Però, si la persona que ens ha d’educar no s’encarrega d’estar al dia i d’intentar utilitzar les eines electròniques per acostumar als nens a  veure-les no tan sols de forma lúdica, sinó també de forma educativa, doncs l’educació que hauran rebut aquests nens haurà estat pobre i insuficient. A més a més el mestre té la càrrega de lluitar per una educació moderna. Ha d’intentar ensenyar amb nous mètodes, perquè si es queda estancat en el model antic, el nens no adquiriran aquest entusiasme per l’aprenentatge. (Lectura sobre la lluita entre diferents mètodes en l’entradade bloc anterior). És per això i per molts motius més que puc dir que ser mestre no és gens fàcil, ja que tens en les teves mans el futur de molta gent i si un no està actualitzat i informat sobre tot el que passa arreu del món doncs no estarem fent bé la nostra feina.

Així doncs, hauríem de pensar molt abans de parlar sobre el rol del professorat, ja que no ens adonem de la importància que té sobre la població. Tan sols de pensar que algun dia puc arribar a ser un mestre com els que vaig tenir durant la meva infància, tot i que amb noves tècniques molt millorades, i ensenyar als meus alumnes com es llegeix o poder tenir l’oportunitat de mostrar elements tradicionals de l’antiga Eivissa com per exemple l’elaboració manual del vi (com s’observa a la fotografia), …, hem posa els pèls de punta, ja que pot ser algun dia aconseguiré dur a terme aquesta professió i espero poder tenir la satisfacció de dir: ho he fet bé!