He canviat?

Pot ser, és molt difícil saber si un mateix ha canviat. Clarament les persones evolucionem al llarg de la nostra vida, anem construint el nostre caràcter i ens definim com persones. Però en canvi els nostres gustos i la nostra forma de veure el món és més estàtica. Clarament sempre podem rebre la influència dels altres i aquesta, pot condicionar la nostra, però normalment sempre ho veurem tot des d’un mateix punt de vista.

Ara per sort puc dir, que des que vaig començar la carrera, quatre mesos desprès ja veig un canvi al meu interior. Vaig decidir estudiar educació primària perquè em fa molta il·lusió poder ensenyar als nens. Però ara veig que hi ha molt més que puc fer com docent. Crec que la visió tradicional que he rebut durant tots els meus anys com estudiant, puc dir que l’he deixat ben a part. I estic molt content de poder dir-ho. Ja no veig al professor com aquella persona que seia davant nosaltres i ens deia les quatre característiques més importants del tema. He evolucionat i m’he adonat que els nens també tenen coneixements, no comencen i mai començaran de zero. Sempre ens poden aportar una nova visió de les coses. Hem d’intentar entendre’ls i respectar totes les seves opinions. El que no hem de fer és seguir com fa uns anys. No podem seguir fent veure que aquell qui té la veritable raó és el mestre. No! Això no pot continuar així. És molt possible que el nostre coneixement, el coneixement dels adults, sigui major que el dels nens, però hem de ser hàbils i adonar-nos que el que podem fer amb aquest ampli conèixement és ajudar als nens a construir el seu a partir dels nostres. No l’hem d’imposar com únic i veritable.

Si els nens veuen una altra opció d’allò que estem explicant, hem de deixar que aquest s’expressi. Si el que diu el nen és erroni, li haurem de fer entendre perquè allò no és com ell diu. Però com he dit, mai hem de donar el nostre coneixement com únic. Això és degut a què les persones ens desactualitzem i per molt que intentem estar sempre al dia, hi pot haver alguna cosa que se’ns escapi de les mans. Així doncs podria dir que la figura del mestre ha canviat totalment per mi. Ara el podria comparar amb les pistes que venen a les revistes, que ens ajuden a resoldre tots aquells trencaclosques. El comparo amb això, perquè més o menys és el que s’intenta que faci ara. Hem d’ajudar i no imposar. Per això, el que fa el professor és deixar pistes que ens condueixen fins al coneixement. Però possiblement, al llarg d’aquest camí cap al saber, hem coincidit amb diverses opinions sobre un mateix tema. Així doncs, nosaltres hem construït el nostre saber  amb les característiques que ens agraden més o que per alguna raó ens ajuden a entendre millor tot allò que passa al nostre entorn.

Així doncs per concloure, puc dir que sí, he canviat. Potser ha estat un dels millors canvis que he fet. Estic molt orgullós, ja que això vol dir que segurament podré aportar als meus alumnes una bona educació, que és el que es mereixen. 

Tot aquest canvi no s'ha fet amb un dia. És fruit de gran temps de reflexió. Reflexions que he dut a terme en les meves publicacions d'aquest blog. He après a utilitzar una gran quantitat de noves eines, que estic segur que m'ajudaran en el meu futur com docent. Bé doncs, la imatge que hi ha aquí baix és un petit resum de totes aquelles eines que utilitzo a diàriament per crear el meu coneixement.

Autoria pròpia

Finalment m'agradaria recordar aquell vídeo que vam fer al principi d'aquest curs. Ja que encara que per molt que la meva visió de l'educació hagi canviat, la il·lusió per ensenyar segueix en mi com el primer dia.