Currículum de Primària

Hola a tothom, en aquesta entrada de bloc parlarem sobre el currículum de primària. Què en penseu? Per a mi ha estat una gran millora dintre l’àmbit educatiu. Sincerament, l’educació necessitava un gran canvi i afortunadament, tot i que possiblement encara es pot retocar un poc més, el primer pas ja està fet així que, ara tan sols ens falta continuar endavant.

El currículum va sorgir el 1973 a la redacció de les Primeres Orientacions i Programes, per la necessitat d’imposar un canvi en el mètode tradicional de l’EGB. El que s’instaurà en el currículum fou una divisió per etapes, és a dir, infantil, primària i secundària. A més a més s’utilitzà aquesta divisió per establir el que s’havia de transmetre als alumnes en cada moment. Un altre dels exemples de les noves integracions que impulsà el currículum fou la idea d’establir el mateix nombre d’oportunitats per a tothom, és a dir, s’imposà la igualtat. Finalment un altre exemple i a més a més de gran importància, fou la flexibilitat que es va transmetre als mestres per seguir el currículum de la forma que els fos més còmoda i útil, per tal d’ensenyar millor als nens.

Autor: Sean Dreilinger

Així doncs, podem dir que el currículum ha estat un gran avantatge en l’educació. Bé, almenys aquest és el meu punt de vista. Perquè sens dubte no hi ha res millor que saber que els teus coneixements són interessants per al professor, o que pots treballar conjuntament amb els teus companys, ja que és un nou mètode que ajuda a l’ajut mutu entre alumnes. Però com sempre, les coses bones també en tenen de dolentes. Ara mateix segur que us estareu preguntant que pot tenir de dolent un mètode tan bo i innovador com és el nou currículum, doncs bé, el problema que té és que de vegades per molt que pensem com fer les coses, per molt que ens rompem el cap per fer una bona presentació i que a més a més els agradi als alumnes, deixem temes de costat perquè solen ser de sentit comú, però que en veritat guarden un fons negre, o com en veritat s’anomena, la part oculta del currículum. Així doncs el que intento dir és que aquesta part oculta del currículum, és una cosa que els mestres no fan a propòsit però ho fan. El que transmet aquest fons ocult són per exemple pensaments sexistes o discriminació. Això passa si per exemple expliquem algun fet de la història i parlem sobre el rol de les dones en aquell moment. Si no indiquem correctament que aquest rol afortunadament ha canviat, pot ser els nens entendran que les dones sempre hauran de ser serves dels seus marits, és per això que en hem de fixar molt bé amb el que diem. Un altre exemple seria per exemple, si volem donar gran importància al lloc en el qual vivim. Els nens d’allà s’integraran molt bé al projecte però aquells que vinguin de fora es sentiran exclosos per no pertànyer al mateix lloc. Però bé, si tan sols som capaços de trobar un únic defecte, no hi ha problema.  

Després trobem altres característiques del currículum, que són les quatre fonts. La primera font seria la sociològica, que ens diu el que és realment important, és a dir, el que hem de saber, en cada moment donat de la història. La segona font és l’epistemològica, que ens indica el que és vertaderament important de cada matèria o ciència…, la tercera és la psicològica, que ens explica com funcionen els processos cognitius i finalment, trobem l’última font, que és la pedagògica, que ens ajuda a saber quines són les metodologies més apropiades per a cada moment o situació. És a dir, aquestes quatre fonts són diversos mètodes que ajuden als docents a saber què és el més important que han d’ensenyar i a més a més com ho han d’ensenyar. Gràcies al nou currículum i a la seva forma oberta, l’ensenyança avui en dia és molt més lliure, ja que encara que saps que has de donar tots els continguts del currículum, els pots donar de la forma que a tu més t’agradi i de la forma que afavoreixi el coneixement dels teus alumnes. Ja que no busquem res altre que l’interès i la participació per part dels nostres alumnes. Així doncs en l’educació actual els elements que ha d’incloure són: objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. Podríem dir, que aquest són els cinc pilars base que avui en dia fonamenten la bona educació i que per tant, si en falta un l’educació no serà completa. Finalment podem dir que l’educació, gràcies a l’atribució que va fer la LOGSE (1990) amb la tipologia de continguts, ha obtinguts els objectius claus que s’han d’adquirir durant l’ensenyament. Aquest tres punts clau són: Concepte, procediment i l’actitud. Aquest tres continguts senyalen que un nen/a durant la seva escolarització ha de poder assolir tots els continguts mínims que el currículum ha marcat com necessaris, ha de saber aplicar tots aquests continguts a la vida real i finalment s’ha d’aconseguir una actitud positiva en front de l’educació.

                                                               Autoria Pròpia

Així doncs, després d’aquesta reflexió sobre la importància del currículum, què en penseu? Com ja havia dit abans, per mi ha estat una de les millors reformes educatives que han pogut fer. És una pena que no hagi pogut gaudir d’aquest mètode, però per sort em queda la satisfacció de que almenys podré aplicar-lo als meus alumnes.