Principis Psicopedagògics de l'Aprenentatge Significatiu

       Tan prompte com parlem d’aprenentatge, sorgeixen diverses paraules que roden al seu voltant. Algunes de les paraules poden ser: coneixements, el rol del mestre, classe, amics, cultura…, bé com podeu observar, són un gran nombre les que apareixen, però actualment, si analitzéssim aquesta mateixa paraula, en sortirien de noves com: les competències, coneixements previs… així doncs avui en dia, gràcies a l’avanç que s’han fet amb tots els estudis, podem saber com és el  vertader aprenentatge, i que fer per combatre’l.

      

      Aquí doncs sorgeixen els deu principis psicopedagògics de l’aprenentatge significatiu, que s’exposen al llibre d’Antoni Zabala, 11ideas clave. Cómo aprender y ensenyar competencias. Bé doncs, aquí trobem respostes per poder dur a terme una ensenyança molt més profitosa, tant pels alumnes, com per nosaltres mateixos.

Autoria Pròpia 

      Començant pel primer principi, ens podem adonar que, tan sols pel seu títol hi ha molta correlació amb la teoria de Piaget. El títol d’aquest principi és Els esquemes de coneixement i els coneixements previs. Ho relaciono amb Piaget, ja que en les seves teories exposà que l’educació consisteix en l’equilibri, el desequilibri i finalment el reequilibri. Amb això el que volia dir és que en l’educació, existeix un coneixement previ, que clarament serà diferent en cada alumne. Aquest coneixement previ es veurà influenciat pel que el professor ensenyarà, per tant hi haurà un desequilibri del coneixement anterior, ja que pot ser, el que el nen sabia no era cert. Aleshores, el nen haurà d’acceptar un procés de reequilibri, ja que haurà d’estructurar aquest nou coneixement i ajuntar-lo amb l’antic. En aquest cas el professor té dues coses a fer, una és ensenyar al nen i l’altre motivar-lo per aconseguir que el que està explicant sigui del seu interès i per tant creï una resposta de motivació intrínseca, on el nen investigarà amb els seus mitjans per aprofundir més sobre el tema exposat a classe. Així doncs, aquesta motivació que s’ha d’aportar al nen, la relacionaríem amb el principi número vuit, que s’anomena Actitud favorable, sentit i motivació. Tot i que aquest punt també el podem relacionar amb el principi cinc, que és el de la disposició per a l’aprenentatge. Hi ha relació, ja que per molta motivació i moltes ganes que el professor posi a l’hora d’ensenyar la matèria, si tenim un nen que pel motiu que sigui, està trist, aquest no estarà atent al que tu estàs intentant ensenyar, sinó que estarà pendent d’allò que li causa la tristesa. Així doncs a una classe no tan sols hem de ser els guies dels nostres alumnes, sinó que hem de ser també aquella petita veu que se’ls apropi en els seus pitjors moments per donar-los força per a poder continuar. Aleshores, hem d’aconseguir dominar l’àmbit de la psicologia, ja que hem de poder solucionar tots aquells mals de caps que puguen distreure als nostres alumnes. Per mi, és una de les coses que més m’apassiona, a més a més de tenir la garantia d’ensenyar als meus alumnes a ser competents dia a dia, també els podré dir que sóc al seu costat per a solucionar tots els seus problemes. M’encantaria que els meus alumnes tinguessin prou confiança per mostrar-me tots els seus problemes, per què que hi ha més polit que ajudar a una persona a superar els seus reptes i les seves inseguretats?

    Des del meu punt de vista, si tenim aquest petit domini de la psicologia, podrem aconseguir que els nostres alumnes tinguin un autoconcepte de si mateixos molt positiu, creant en ells una autoestima molt alta i per tant un gran nombre d’expectatives de futur. Aquest seria el principi nou.

  Autor: Sean Dreilinger

     Encara que no he comentat tots els principis, ens podem adonar que la nova forma d’educar i d’ensenyar als nens utilitzant els principis, ajuda molt als nens a superar-se a ells mateixos i a crear persones motivades per aprendre cada dia més i millor. Qui sap, pot ser si nosaltres haguéssim set educats amb aquests deu principis, seríem persones molt més cultes, que els encantaria estar constantment aprenent. Per nosaltres l'aprenentatge seria tan divertit com aprendre a anar en bicicleta. Però no ha estat així i jo crec que és per això, que molta gent acaba deixant els estudis, perquè arriba un moment en el que el seu cap no pot més. No aguanten el model d’apuntar, memoritzar i a l’hora de l’examen, escriure tot el que el professor ha dit, ja que la nostra opinió no conta. Crec que  hauríem de ser tan valents com ells i adonar-nos que així no arribarem mai en lloc. Hem de tenir en compte l’opinió de tots, no pots tallar les ales dels teus alumnes, els has de deixar volar guiant-los cap el que és  més correcte, però sense mai donar-los una única solució.