Avaluació

Fins ara, totes les meves entrades han girat en torn a les possibles reformes que podríem fer a l'educació per millorar-la i per garantir-ne un millor resultat. Tots es basa en nous mètodes i noves formes d'ensenyar per assegurar una total connectivitat entre el que s’estudia i el món actual.

 

Bé doncs, el que us vull fer veure en aquesta nova entrada és que, possiblement l’única errada no siguin els elements que s’ensenyen o la forma en què aquests s’ensenyen. Possiblement el problema va més enllà. Pot ser si volem comprendre una educació “nova”, és a dir, actualitzada i que s’adapta a les situacions de l’actualitat, doncs possiblement en el que ens hem de centrar i en allò en què hem de focalitzar tota la nostra atenció és en l’avaluació.

Tinc molt clar, que si ara preguntés a la societat el que entenen ells per avaluació, la resposta per majoria absoluta seria: qualificar a un alumne amb una nota, normalment del zero al deu, segons els seus coneixements exposats en una prova escrita, és a dir, un examen. He de dir que el meu punt de vista fins fa pocs dies era el mateix. Mai hauria pensat que a partir de l’avaluació podríem canviar-ho tot. Hem d’aconseguir superar aquesta etapa tan tradicional i hem de començar a treure altres punts de vista sobre aquest procés. L’avaluació no és tan sols posar notes, amb l’avaluació podem fer molt més.

Si ens adonem que no és necessari avaluar un nen amb una nota, podrem actualitzar l’educació. Hem d’utilitzar-la per aprendre. Com diu Neus Sanmartí, el que hem d’aconseguir amb l’avaluació, no és res altre que aprendre. Suposadament ja hem passat aquella etapa d’heteroavaluació, és a dir, que t’avalua una persona que no és la que aprèn, normalment és el professor, i la d’avaluació sumativa, que això vol dir que l’avaluació es fa al final del coneixement, és a dir, al final de cada temari, per saber el que han “après” els alumnes. Així doncs, si hem sabut passar aquesta difícil etapa, ja és hora d’utilitzar nous mètodes per avaluar.

Autor: Cambodia4kidsorg

Principalment hauríem de començar dialogant amb els nostres alumnes sobre què és el que farem a classe. Seguidament, hem de saber quins són els seus coneixements previs, els passarem una rúbrica on s’exposarà allò que farem durant el curs, i per què ho farem. A més a més per aconseguir la total atenció del nostre alumnat, els explicarem perquè serveix aquell coneixement específic en la vida. Com podeu observar, en cap moment he parlat de proves escrites on tot el que aprenguin s’avaluï mitjançant una nota. Els que es farà és fer activitats durant el curs, activitats que seran d’autoavaluació i també de coavaluació. Aquests dos sistemes han demostrat ser de gran utilitat, amb l’autoavaluació, el nen s’adona dels seus propis errors que ha comès. Després tots aquests errors que haurà corregit, els hauria d’apuntar per així, poder dur a terme la coavaluació. Aquí entra en joc un company de classe, que el que pot fer aquest és dir al seu company quins mètodes o quins trucs pot utilitzar per no tornar a cometre la mateixa errada. En aquest moment entra el torn del mestre. El que hauria de fer és valorar si tant l’autoavaluació com la coavaluació han estat correctes, si això no fos així, aquest els hauria de guiar cap a la solució correcte i controlar un poc més el seu propi desenvolupament, ja que el que es vol aconseguir són alumnes autònoms amb capacitats suficients per afrontar el dia a dia. Així doncs, quina millor forma hi ha per aconseguir això que ser un mateix qui es corregeix els seus propis errors? 

Des del meu punt de vista, l’avaluació ha canviat totalment. Mai l’havia vist d’aquesta forma i he de dir que n’estic content d’haver sofert aquest canvi. Aquest nou “mètode” per avaluar és molt més coherent. Ara reflexiono i penso que he estat tota la vida estudiant per aconseguir una bona nota i no per aprendre. Tota la vida ens han organitzat segons els nostres resultats acadèmics: els més bons, els normals i els dolents. Segurament tots aquells que han estat seleccionats com dolents, sabien molt més que la resta i a l’hora d’aplicar els coneixements a la vida eren molt més competents, però com a l’hora de memoritzar no servien doncs els vàrem deixar de part. El que espero amb moltes ganes és que ens adonem que l’avaluació és un dels elements més importants per canviar l’educació, i que per molt que busquem noves tècniques, si no canviem l’avaluació, tot l’esforç estarà perdut. Així que reflexionem i adonem-nos que ja és hora de deixar a part les notes. El més important és aprendre i tenir-ne ganes!